Ho vull recalcar perquè aquest dissabte, 22 de setembre, al vespre es va celebrar un acte de suport a la Tamara Carrasco a Viladecans. Aquesta jove està encausada pels fets esdevinguts durant la vaga del 3 d'octubre a Catalunya. Pendent de judici, està sotmesa a mesures cautelars que la impedeixen sortir del seu municipi excepte per anar al seu treball. A nivell legal, això comporta que el jutge espanyol li denegués la petició per visitar sa mare, que viu en un altre municipi. L'acte va comptar amb el suport de la sectorial de l'ANC relacionada amb la dona, a més d'altres entitats que hi van ser convidades a pujar a l'escenari per poder explicar la seva tasca. Tot i que l'acte es va allargar més del compte, la llista de les personalitats era molt destacada. Des d'Elisenda Paluzie, la Carme Porta, fins a d'altres capdavanteres en el seu àmbit. Destacaria la intervenció de la representant de Súmate, i de la Plataforma d'Afectats per l'1 d'Octubre. En general, la reflexió sobre els esdeveniments va anar enfocada al paper de la dona en aquestos moments polítics que vivim camí de la independència.
El lema de la República feminista va ser predominant. Certament, cal molta feina perquè les dones avancin a nivell social i polític, però com tots els "ismes", el feminisme s'equivoca. La lluita contra el patriarcat és un objectiu equivocat, el seu enemic principal és el matriarcat. I m'explicaré tant bé com podré: parlem de com el patriarcat i el matriarcat es divideixen l'espai social en l'àmbit públic i privat, i en cadascun d'ells manen de forma jeràrquica vertical, de dalt a baix. Fins que el feminisme no entengui que anem a un espai social sense divisions entre privat i públic, on ens trobem amb una distribució a nivell del rang, horitzontalment, i no verticalment, encara caurem en el parany d'un discurs ben elaborat, que més enllà del llenguatge políticament correcte s'omple de tecnicismes com "sororitat", que vol dir germanor entre dones... i sinó que moltes vegades la gent entén com "sonoritat"... ai....
També es queixava la representant de la CUP que no tenien referents femenins clars, i això penso que és culpa del pensament feminista, que es recolza en la història moderna que, a tot estirar, arrenca del segle XX. Aquesta manca de perspectiva històrica fa que el feminisme esdevingui un discurs de dues dimensions, o de poca profunditat. Si avui dia la gent entengués que, a més de parlar i discutir, es pot aprendre molt de la història del nostre poble i de la seva evolució històrica. Quan hom manca de referents, no serà perquè no hi són, sinó perquè no s'han buscat i trobat com cal. Per això, al 1928 la Fundació Concepció Ravell i Civils va editar el volum "Sobiranes de Catalunya", un recull de monografies històriques de les dones catalanes. Per sort, altres llibres editats modernament omplen aquestos espais per donar relleu a les nostres avantpassades. Els prejudicis al voltant d'aquestos segles fan que el feminisme català pateixi el mal del "patufet"...
En tot cas, més que els discursos polítics, em van agradar les representants de les associacions, més clares i entenedores. Aquestes van donar veracitat al seu discurs, com ho va fer la Tamara Carrasco. Tal com ella era, una noia de Viladecans que s'estima el seu poble. Va rebre una bona felicitació pel seu cumpleanys: l'escalf de la seva gent, i de les companyes que la van obsequiar amb un bon regal: anem plegats endavant. Com que l'acte es va fer davant de l'església parroquial, vaig poder agafar un fulletó sobre la Mare de Déu de Sales, patrona de Viladecans. Ella també serà un bon referent per a tots nosaltres. Amb el desig que aviat puguem sortir tots de la presó, sigui més ample o estreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada