dilluns, 8 de gener de 2018

NADALES D'AHIR I D'AVUI



Ja han passat les festes de Nadal del 2017. Força entretingudes diria jo, perquè sota el mantell de neu, les aigües nervioses van fent via. Amb l'entrada oficial a un hivern temperat en forma d'eleccions democràtiques, el solstici ens ha portat tota una sèrie d'actes paral.lels que ens donaran la perspectiva de l'any 2018 que acabem d'encetar. Un d'aquestos actes emotius va ser la cantada de Nadales que es va fer davant de la presó Model per donar suport als polítics "presoners polítics". Per dir-ho amb pleonasme, figura literària que és més amiga de la barroca llengua castellana, per no dir-ho amb sarcasme.

El fet que l'acte es desenvolupés davant d'una presó Model tancada feia pocs mesos, després de tants anys, em va produir aquella sensació de viure l'Aleph, aquell moment on s'ajunta el passat, el present i el futur. Recordava la història de la presó, i del sistema penitenciari espanyol, que va tenir el seu exponent més tràgic al castell de Montjuïc durant tot el segle XX. També la Model va tenir el seu protagonisme, quan avui dia recordem la sentada del Lluís Maria Xirinacs davant de la porta principal. El cartell de l'exposició ho explicita: "La Model ens Parla".

Molts érem petits i no ens vam enterar gairebé de res, i després quan llegeixes els llibres de memòries, comences a fer-te una idea de tot allò que t'explicaven, o no, la nostra gent gran, i com ho havien viscut. Ens pensàvem que tot allò ja havia passat, i te n'adones que no. Xirinacs ens fa cinc cèntims amb el títol: "Entrem en el Gran Buit". Allà trobem que hi ha una petita diferència entre les persones que es troben a dintre i les que estan fora, només depèn del costat de la paret on te trobis. I això que altres ja ens han dit abans, ara ho estem vivint nosaltres.

Encarem el Nadal amb la màscara de l'alegria consumista, amb el desig de celebrar amb els estimats una veritable festa, i sabent que la nit es torna cada dia més fosca i amenaçadora pels quatre costats. Sentint amb tristesa com alguns pastors de l'Església fan costat al rei Herodes. Com els corders anem d'un costat a l'altre, cercant un rabadà i un majoral de confiança, com si fossin els dels Pastorets innocents. I desitjant que aquella estrella que es mou en el cel, ens faci arribar al nostre destí, tal com va encaminar als Reis Mags. Ens caldrà molta màgia, encara que sigui com la del Mag Hausson o com la del Lari. Des del fons del cor, desitgem que tots arribem a veure-la una altra vegada el Nadal del 2018.
Publica un comentari a l'entrada