dissabte, 17 de maig de 2014

La Vall baixa del Ges sota son Esguard

Des del santuari de Rocaprevera es pot veure Torelló, el seu castell, i als seus peus s'intueixen Sant Vicenç i Sant Pere. I com des de dalt la carena de la serra de Bellmunt, dividida pel forat Micó, la seva ermita fa partió de la part alta i baixa del riu Ges. Vam passar aquest maig per fer el camí que ressegueix les ribes del Ges, aprofitant aquesta primavera irregular que ofereix flors de colors escampades sobre les catifes de verds de ribera i camps, en contrast amb el gris argilòs que els sustenta. Una ruta molt recomanable per fer a peu, a cavall, i fins i tot, en bicicleta, millor potser en BTT.

L'ambient era primaveral, i convidava a passejar, tot i els núvols amenaçadors. Diferents publicacions comarcals explicaven fets i notícies de la seva gent, algunes d'impacte internacional. L'orgull per la victòria de la torellonenca Clàudia Galícia a la competició bicicletera de la Titan Desert, es contraposava al sentit dol per la mort de la professora d'anglè Marian Thompson, d'orígen gal.lès, que tanta bona feina ha fet pel seu i nostre país. Iniciatives positives com el centre d'innovació del Mas Vinyoles de Sant Pere, o la promoció d'alternatives a la carn de porc com la de poltre, tenien el seu toc d'alerta amb un article de l'ecologista Joan Nogué sobre l'impacte del canvi climàtic a Osona.

Què més podem dir? parlar del museu de la Torneria, de la tradició mobiliària d'aquesta zona, amb la cooperativa Mobles Pirineus celebrant els cinquanta anys, amb la forta reclamació de la figura de l'aprenent. La reducció dels valors cadastrals promoguda per l'ajuntament de Sant Pere, d'importància relativa, però beneficiosa per als seus habitants. Els bons productes de la Granja Armengol, i el menjar de nivell europeu, per qualitat i horaris, de Cal Pagès, etc ... Malgrat la duresa i llargada de la crisi, la terra encara dóna prou fruit per a sostenir la seva gent. Una altra cosa, és com els homes fem el repartiment dels seus fruits, i de com treballem per aconseguir-los. Les fàbriques en estat precari són el testimoni del pas del temps, com cal mirar endavant i lluitar per un futur per a tothom, amb l'exemple dels nostres avantpassats. Mirem els núvols que tapen el cel, per veure si ens porta una bona pluja que apagui la nostra set. Sota l'empara protectora de la Mare de Déu de tots, i la seva, la de Rocaprevera.

1 comentari:

Jordi GV ha dit...

Avui et noto inspirat
o jo estic més obert.
Mira et faig un "verset"
que l'escrit m'ha agradat.