diumenge, 1 de gener de 2012

Wilkommen in Katalonien 2012

Deixem l'any enrera, i sota aquest sol benigne i tranquil, estem al cas de l'any que encetem 2012. Les previsions no són gaire bones, i els presagis dolents, guaitem com s'acosta el front de la tempesta, i com a bons mariners, ens enrecordem de la tonada de la cançó: "no et fiïs mai de la calma...". Ens encomanarem a la Verge del Carme, ja que molta gent que viu a Catalunya es pensa que els polítics espanyols o francesos els hi arreglaran la seva vida. "A partir de mañana estos van a arreglar la situación, ya lo verás..." que Santa Llúcia ens conservi la vista, i més als catalans!

Deixem l'any enrera, i allò que el temps s'endugué. Ens enrecordarem de molta gent que ens ha deixat, i d'aquells fets que ens han colpit més. Per una banda recordarem la mort de la poesia, del Salvador Iborra, amb un rèquiem mereixedor del títol de "Poeta en Bicicleta", el qual estarà recitant en companyia d'en Guillem d'Efak. O de l'artista poc conegut Oriol Russet: "era com aquest ocell que sempre estava dalt la branca i no baixava mai a tocar terra" va ser la bonica metàfora dita al seu enterrament. Un record també per a l'Enric Garriga, un dels pilars del Caoc, i fidel tresorer de la tradició catalano-occitana. I de la mort de l'estalvi, amb la desaparició de les caixes. Ja ningú s'enrecorda de l'esperit d'en Francesc Moragues, de qui trobareu molts carrers al seu nom en els pobles i ciutats del país, malgrat que el seu retrat resta ple de pols i oblidat en els arxius de les oficines bancàries.

Què en direm de l'estalvi, doncs, o dels diners, els quals s'han convertit en un camp de batalla mundial?. A escala hispànica, ja veiem com el president d'Extramadura segueix el camí basc i català, i  fins i tot, aprèn la llengua respectiva, fent pedagògia política davant de la seva gent. Una frase molt maca: "no som més que ningú, ni menys que ningú". Crec que trobarà més suport dintre de l'Extremadura portuguesa. O a Sant Boi de Llobregat. Jo subscric la seva frase, però el context no m'agrada gaire, és com allò de reclamar als petits allò que no faràs davant dels forts, de cara a Madrid, el Estado. Ja es veu que ja no està, ha "estado", i es diu en passat, perquè aviat serà una institució del passat.

Parlant de llengues, a Catalunya ja sembla que el govern autonòmic, també Estado, es dedica a retallar allò que els altres partits van dilapidar. Un exemple seria la línia 9 del metro de Barcelona. Però no ens enganyem, tots ells la van començar a construir. Ara veurem quin segle l'acaben: obres faraòniques en deien dels egipcis. Ja no saps si el perfil egipci és de donar o de parar la mà?. I com que ara no es poden fer obres, també negociarem amb la llengua catalana: "deixarem que sigui llemosina, i els espanyols ens donaran diners per anar en limusina". Cal aprendre de la història, i d'Extremadura recordar que van prometre d'alliberar l'Inca si omplia l'habitació d'or fins a mà alçada. Quan van recollir tot l'or, Pizarro va complir la seva promesa tallant-li el cap. Després surt el conseller de Benestar Social parlant de la campanya sobre educació en valors: ens enrecordem de la faula d'Isop, i la seva república dels crancs.

En fi, veient que aviat podrem parlar en la "language of the empire", ja que la tindrem a l'escola, i podrem practicar-la amb la gent del "Estado en pasado". Ja es veu que això és per despistar, perquè tots a Europa estan fent servir el llibre de text: "Aprendre alemany en tres dies", per poder entendre la voluntat de l'Angela Merkel. Aleshores el president extremeny podrà dir-li "Mein Schatz!", que literalment vol dir "Mon tresor!". Els catalans ens conformarem en anar a veure les actuacions del  Circ Catalunya i la seva increïble font dansant. Un fantàstic espectacle al ritme de la cançó "Nou pometes té el pomer". Serà la pomera dansant, més aviat, i si mireu d'on vé el vent, veureu com dansa, veureu com dansa el pomer, ... l'any que ve!