dissabte, 17 de desembre del 2011

Pastorets per la Independència

Aquesta setmana es va celebrar un debat excepcional a Sant Boi. El casal del barri centre, Cal Ninyo, va acollir el dijous a les 8 del vespre un acte sobre la independència de Catalunya, amb dos punts claus: full de ruta i unitat d'acció. L'associació Sant Boi Decideix va aconseguir organitzar un esdeveniment de gran nivell: amb la excel.lent moderació de Saül Gordillo, que va deixar marge als ponents per a dir la seva. I tots ells eren de primera fila: en Joan Carretero per Reagrupament, en Xavier Anguelergues per la CUP, Jordi Fàbrega per ERC, Uriel Bertran per SI, i Èric Bertran per CiU. Davant d'un públic prou convençut que omplia el teatre, es van anar exposant les visions i les perspectives de cada un d'ells: tant des del més jove fins al més veterà. Escoltats en públic, però sense tenir-los tots junts i a tocar.

En aquestos dies d'Advent, i tenint en compte que en el mateix teatre es representarà "Els Pastorets", vam tenir l'impressió de viure una d'aquelles memorables escenes: entre la duresa de la realitat i la il.lusió per saber què es vol i on es vol arribar. Vam imaginar una conversa de la colla de pastors i rabadans al voltant de la foguera en els crus dies d'hivern, després de guardar la ramada. Una ramada que va creixent lentament, però que igual que els pastors està expectant, no saben encara el què, però esperen una llibertat gran i plena.

Saúl Gordillo ja es coneix prou Sant Boi, i la veritat s'hi sentia com a casa, per això, el debat va anar ben acompanyat, sense gaire tibantors. L'Èric Bertran de CiU va encetar el debat, i malgrat la seva joventut, va estar prou bé defensant els seus punts. Tenia el gust del vi blanc fresc que entra bé. L'Uriel Beltran va fer una bona exposició, i les seves taules de diputat ensenyen els seus mestres, i la força retòrica que l'acompanya. Un tast de vi de la Terra Alta, amb força i una mica afruitat. En Jordi Fàbrega no es va quedar enrera, i va passar al contraatac mitiner, demostrant perquè ha arribat a ser alcalde. Un bon vi negre, més fet com els del Bages. En Xavier Anguelergues de la CUP va estar ben clar en els seus plantejaments, però la seva força quedava contrarestada pel "tot o res". Recordava la frescor àcida del vi novell, bo per a segons quins plats. I al final, en Joan Carretero, pacient i ferreny, va fer una bona anàlisi de la situació al nostre país. Sap que les coses estan millor que fa anys, però que tot està molt difícil encara i que hi ha molta feina a fer. El seu posat el feia digne hereu del corrent del Coronel Macià, tot i que estava també molt a prop del comte Hug Roger del Pallars. Un bon regust de criança, fort i aspre, de vins del Montsant o de la Conca de Tremp.

Fet el tast de vi de les botes de portava cada pastor, encara es va fer una segona ronda a galet, i es va obrir el torn de preguntes al públic. Hi havia ganes a la platea, docns es van fer unes preguntes que també eren exposició de diferents punts de vista. Algú que estava al galliner va intentar esvalotar el pati, però el pollet no va arribar a gall, i es va quedar en pollastre. En fi, que defensar drets i constitucions dels catalans i de Catalunya és encara com parlar "xino", tanta és la ignorància que ens consumeix. Encara cal aprendre moltes lliçons, però tenim la il.lusió d'assolir la fita entre tots algun dia. I que ens arribi el Messies, tot i que potser no serà com nosaltres pensem. Com cada any cantarem el "25 de Desembre, fum, fum, fum...", i acabarem amb el verset "qui dirà més gran mentida".