dijous, 11 d’agost de 2011

La Religió del Petroli

D'aquells anys ençà hem anat seguint un camí força còmode a nivell econòmic. La societat nascuda després de la Segona Guerra Mundial va desenvolupar-se sobre el consum barat de l'energia. El petroli oferia molts més avantatges que altres recursos com el carbó, per exemple. Però després de la primera crisi energètica a principis del 70 amb la guerra del Yom Kippur, s'han anat succeint uns cicles d'expansió i recessió econòmica cada vegada més amplis i globals. D'aquesta manera es posa en qüestió el paper central del petroli, i dels seus derivats, concretats en el cotxe privat.

Cal ser-ne conscient que els països productors de petroli es troben lluny dels països consumidors, per la qual cosa, l'increment de la factura energètica posa aquestos estats darrers en una progressiva asfíxia econòmica en acabar-se el període colonial. Malgrat les guerres lliurades per al control dels recursos, l'increment del seu cost es trasllada a la seva població tard o d'hora. A més a més, la importació del petroli comporta també una immigració de població forània, ja que l'alça dels preus energètics es compensa amb una rebaixa dels costos laborals, que obliguen a cercar una mà d'obra barata. Fins i tot incentivada, cosa que provoca la competència pels recursos socials disponibles.


El fet que els diferents estats consumidors tinguin una religió diferent de la dels estats productors, comporta que la lluita a nivell econòmic tingui una traslació a nivell religiós. Això es fa més patent a Europa respecte a l'Aràbia, i que hi hagi un xoc religiós entre Cristianisme i l'Islam. Però no ens enganyem, la gran lluita no es fa per Déu, es fa pel petroli, i això sí que el converteix en objecte d'idolatria. En el fons, tant els que s'arroguen la defensa d'"un" cristianisme, incloent "un" laicisme agnòstic, com els que s'arroguen la defensa d'"un" islam no deixen de ser "tots" uns "infidels". Doncs, la proclama de la Jihad com de la Croada col.loca a Déu lluny del centre de l'Home. Cal recordar als creients que tant Jesús com Mohamed van anar a predicar muntats a l'esquena d'un ruc.

Si el petroli és l'or negre que necessitem, i som humans, reduim el seu consum tant com poguem. Si el cotxe privat és l'ídol de la societat moderna, reduim el seu ús igualment. Per a que fer Ramadà o Quaresma, si ho deixem tot en la part material del menjar. També hauríem de fer dejú de les coses que ens engreixen el cos i la ment. Si cal donar exemple, millor compartir el menjar i transport tal com Ell ens ha ensenyat?