dimecres, 10 d’agost de 2011

Canigó de Pluja i Sol

Aquest estiu de temps primaveral, emparasolat pels núvols que la cendra del volcà islandès va escampar l'altre any, vam poder estar una setmana de vacances al Vallespir. Teníem pendent uns dies de descoberta a Prats de Molló, a la vora del riu Tec. Un bon allotjament a l'Hotel Bellavista, amb una excel.lent cuina de base francesa amb aromes catalans, acompanyada dels vins del país, tots ells de denominació d'orígen: Rosselló, Cotlliure, dels quals vam repassar els blancs i rosats.
Des d'aquesta base vam passejar per tots els racons del poble, famós per ser una cruïlla dels Pirineus, cosa que l'ha fet sovint protagonista de la història catalana. També vam poder fer un munt d'excursions pels seus camins força ben senyalitzats, i aprofitàvem el matí abans de les pluges de tarda. El verd vestia tots els vessants de les muntanyes, i el riu feia sentir amb força la remor de l'aigua. Ja ho diu la cançó, "muntanyes regalades..." que per aquesta banda sud acompanyen el Canigó. Del qual en sabrem el seu nom.

Els núvols cobrien el cim de la muntanya, i amb prou feines es veia la base, que a finals de juliol ensenyava un bon tou de neu als seus faldars. Això li donava un aire misteriós, tant com l'orígen del seu nom. Algun historiador local ha donat per bo l'arrel grega de Caligo, que vol dir obscur i esmunyedís. Però jo he seguit la meva tesi etimològica sobre la influència goda, i donant el cop d'ull al diccionari d'alemany he trobat la paraula Kante. Aquest mot femení vol dir caire, cantell o aresta. I encara fa kantig per dir cantellut. Només cal afegir el significat de Gros per trobar un significat més acostat a la realitat de la muntanya, de la qual derivaria el nom màgic de Canigó.
Aquesta muntanya altiva es fa notar pel seu magnetisme, que traspassa la neu, la boira i els núvols quan l'arriben a cobrir. La imatge que ens arriba és forta i potent, com el seu rocam, i també ens fa de mirall als catalans. La muntanya mostra així com els catalans es troben coberts pels núvols i les neus dels nacionalismes d'estat francès i espanyol, els quals amb prou feines ens arriben a maquillar la cara i a vestir. Sota d'ells es troba la personalitat dels catalans. I el dia que la neu es fongui i els núvols escampin, podrem tornar a contemplar el món català fort enmig de la seva nuesa.