Preparant el camí de les properes eleccions de juny per escollir els parlamentaris de la Unió Europea, els partits oficials s'han afanyat a presentar els candidats. Com sempre, tot es barreja en les reivindicacions i tothom ofereix el mostrari dels productes per veure si els votants el trien. Com passa en altres estats de la Unió, els catalans haurem de votar en funció de l'estat que ens governa: sigui espanyol, francès, etc... Aleshores es veurà si els escollits defensaran els interessos d'Espanya, o de què. Com que la Unió és una agrupació d'estats, no deixaran gaires escletxes per a models socials, o polítics diferents. Ho tenen força clar: mana el concepte "territorial", i el concepte "personal", que rau en els pobles, queda força amagat. I encara hi ha molts catalans que confien en Europa: però de quina Europa en parlem?
Els Catalans sabem que som europeus, ja que estem al continent europeu. El nom d'una realitat geogràfica, i que hauria d'implicar una realitat social i política determinada. Però això no és així. Confondre Europa amb la Unió Europea és una visió reduccionista, precisament "eurocèntrica"?. Seria confondre l'estat amb els ciutadans, per exemple? Rússia també és europea, almenys fins al Urals, per exemple. O Suïssa. I no estan a la Unió Europea. Però el model estatalista tampoc no és l'únic possible. L'estat-nació neix de les monarquies absolutes, però l'estat-poble neix de l'home lliure. Un va de dalt cap avall, i l'altre d'avall cap amunt.
Si els Catalans ens considerem un poble sobirà, no podem acceptar la imposició del mateix tipus d'estat que trobem a la Unió Europea. Més aviat, hauríem de buscar el tipus o model americà. Quan un president de la República Txeca parla d'estat totalitari referint-se a la UE, molts s'escandalitzen sense entendre el que vol dir, ni els problemes que honradament està denunciant. De la mateixa manera, es convoca una manifestació dels Deu Mil a Brusel.les per denunciar la ideologia estatal imperant: es vol un estat propi, i això vol dir per als catalans, que no pot ser un estat com el francès o l'espanyol. Volem ser iguals però no de la mateixa manera. Tot això, pica, i força, a moltes bandes. A fora de Catalunya, però també a dins, no ho oblidem. Per què Colom assenyala sempre Amèrica? Per què ens caldrà triar entre una Unió Europea i uns Estats Units d'Europa? Si voleu encara allargo més el títol: Unió Europea d'Estats o Estats Units dels Pobles d'Europa. Per això, vull recordar-vos com comença la Declaració d'Independència Nord-Americana: "Nós, el Poble...". Els catalans encara ens hem de descolonitzar d'Europa, en molts sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada