diumenge, 18 de gener de 2009

Entre el Cotxe i la Paret - I


Ara que estem enmig de la tempesta, i el remolí ens arrossega a la majoria, veurem d'on bufa el vent per saber cap a on anirem a parar, i si podem fer-ne un bon rai per surar. Especialment en el riu Llobregat, en la comarca del Baix Llobregat.
Per als que no s'enrecordin de física, us recordo que un remolí es genera per l'efecte de dues forces contràries que xoquen entre sí. Per una banda tenim l'economia del cotxe i la del totxo, i abans teníem el vent a favor de la globalització i la deslocalització que afavoria l'estat espanyol. Però ara que aquest vent ens arriba de cara, el remolí està xuclant els diners cap altres costats. I no crec que atorgant subvencions de l'estat, sigui Madrid o Barcelona, s'arreglin aquestes coses. Més aviat, sembla allò de llençar sal al mar, que tot s'ho empassa. I és que la fera és un pou sense fons, i la seva gana no es sadolla mai. També és trist que alguns encara facin negoci amb aquesta situació i s'omplin les butxaques amb la crisi a costa de les subvencions i els impostos recaptats. Robin Hood, o el Serrallonga, no estaven pas en lloc de poder per fer la seva feina. Més aviat, ens enrecordarem de l'Alí Babà.

L'economia espanyola, incloent la que es fa a Catalunya, ha fonamentat el seu creixement econòmic durant els cinquanta darrers anys en una industrialització que s'ha concentrat les darreres dècades en la construcció i l'automobilisme. Tant el periòde de la Dictadura com el de la Segona Restauració Borbònica han aprofitat els vents favorables per tirar endavant, malgrat alguna crisi puntual. Formaven part d'una economia internacional, que els ha garantit un salvavides en molts moments, i encara ho fa, per exemple, amb l'euro. Si no fos així, potser ens trobaríem en la situació actual d'Islàndia. L'anàlisi d'aquestos anys està molt ben explicada en un article de Xavier Diez, "L'estat del malestar", on es retrata aquest període històric que ens ha portat a on som ara.
La crisi mundial que ens està afectant és molt forta, ja que a més del final d'un cicle, sembla que entrem en una nova època econòmica, i per tant la crisit no és puntual, sinó de la mateixa estructura. Això implica una metamorfosi de l'economia vigent. I el cicle de la papellona s'està acomplint. La fase de la larva s'està acabant, i ara començarà la fase de la crisàlida, amb el tancament en el capoll. Serà el moment del proteccionisme, i de la política de blocs. El canvi de Jordi Bosch, president dels Estats Units d'Amèrica, i la seva política intervencionista, assenyala un nou temps, encarnat per Barack Obama. Els nordamericans giraran cua per centrar-se en Sudamèrica, Àfrica i Àsia. I els europeus s'hauran d'espavilar amb els russos i els àrabs, per no dir res dels xinesos.
En fi, tornem al Born. Al Baix Llobregat, el totxo i el cotxe han esgotat el seu cicle. Molta gent, amics, veïns i clients, en depenen, i viuen d'això. Les ajudes i subvencions que s'estan donant a les empreses en forma d'ajuts als fabricants, o d'ARE's i compres de pisos a preu subvencionat, per evitar que baixin els preus, només són pedaços per tenir més temps. Cal trencar molts interessos creats per poder reduir el paper de les administracions públiques, tenir empresaris i treballadors qualificats, sí, també cal incloure empresaris, i repartir equitativament els guanys i el treball. Arriben bons temps per al cooperativisme i l'economia diversificada. El turisme, l'educació i la logística han arribat al sostre, però no patiran tant la crisi. Com podeu veure són sectors vinculats al territori, com a capital material, i a les persones, com a capital immaterial. Arriben temps difícils, però el missatge, realment, serà "Yes, we can!".

Cap comentari: