dimecres, 3 de setembre de 2008

Eisteddfod 2008 al País de Gal.les


Enguany el festival gal.lès per excel.lència, l'Eisteddfod, s'ha celebrat a la capital del país, Cardiff. Aquest festival anual aplega tota la societat gal.lesa durant la primera quinzena d'agost amb l'objectiu de promoure la llengua i el país. Cada any va canviant de població, i aquest ha tingut la gosadia de plantar-se en els jardins de la capital. Un repte en una zona del país de majoria anglòfona, i molt vinculada a l'antic comtat de Gloucester a Anglaterra, que dominava els marges del canal de Bristol. Cal felicitar als organitzadors per la valentia de plantar les tendes en els bonics jardins de Cardiff. No només van desafiar la persistent pluja d'enguany, que va deslluir la festa, sinó també l'assimilació que comporta la globalització en una ciutat amb una majoria anglòfona i immigrant. Així doncs, podem considerar l'edició d'enguany com un punt d'inflexió per a Gal.les, que obligarà a replantejar-se algunes coses, entre elles el mateix Eisteddfod.

Trenta anys després de fer-se l'Esiteddfod a Cardiff, el festival va tornar a les portes de la capital. El 1978 es va inaugurar el primer institut gal.lès a la ciutat, de manera semblant a la recent inauguració de l'institut de la Bressola a la Catalunya Nord. Cal tenir en compte que a Gal.les existeix una doble xarxa educativa: en anglès i en gal.lès. Aquest model ha fet que el coneixement de la llengua gal.lesa s'hagi estès i hagi guanyat prestigi entre la població, degut precisament a la categoria d'aquesta xarxa educativa. Tot i que encara s'arrosseguen els prejudicis anglesos sobre el gal.lès com a llengua pagesa. També hem de tenir en compte que el gal.lès, com a llengua celta, no s'assembla gens a les llengues llatines o saxones. Per això, a tot el país impera un bilingüisme total en qualsevol text escrit, amb els costos que comporta. Però aquest bilingüisme és una altra cosa en l'ús de la llengua, amb una diglòssia marcada pel territori i l'ambient social.
Aconseguit l'objectiu de trencar aquestos prejudicis, els gal.lesos s'enfronten a una crisi institucional. Es reivindiquen més competències i capacitat de legislar autònomament, ja que tot depèn d'un secretari en el Home Office de Londres. La petició de més autogovern ha estat contestada amb una campanya als diaris criticant les despeses excessives d'alguns diputats. La imatge del parlament gal.lès com a despesa supérflua s'ensumava enmig de la pluja. I la resposta de Londres ha estat que cal continuar com sempre. Però de fet, la crisi econòmica posarà a prova la relativa prosperitat del País de Gal.les. El nivell de benestar social és més alt que a Catalunya, però això no ha impedit que la crisi actual estigui afectant profundament al país. I de manera semblant, la construcció i la manca de liquiditat han reduït el consum. També els afecta la reducció de la producció de petroli al Mar del Nord, degut a la pujada en el preu del carburant. En una setmana de viatge, és més barat llogar un cotxe que pagar la seva gasolina. Al seu favor tenen el baix nivell de canvi de la lliura esterlina, més vinculada al dòlar que a l'euro, permetent que les exportacions no es ressenteixin gaire.
Per tant, podem veure com es presenta un panorama polític, social i cultural que qüestionarà el model vigent, i obligarà a sobrepassar-lo. Incloent el mateix Eisteddfod, un festival que haurà de renovar-se per passar de l'afirmació identitària a una proposta atractiva de futur. La dialèctica entre la defensa de la comunitat i la col.laboració amb altres pobles serà determinant. Mentrestant, podrem escoltar les cançons en gal.lès i en anglès de Duffy, i el seu triomf internacional amb Mercy.
O anar de viatge a Cymru per escoltar un Croeso de benvinguda!