diumenge, 7 de setembre de 2008

Dia Mundial d'Alfabetització de les Mares de Déu Trobades


Ara que comença el nou curs escolar, podem veure que a Sant Boi ens trobarem amb molts exàmens per passar . No només els alumnes, sinó també els pares, els professors i altres persones amb alguna autoritat. De moment, els mestres i professors ja s'han incorporat als col.legis i instituts. Tenen a Catalunya una nova Llei d'Ensenyament, que afectarà tant als públics com els privats. Tothom veu que cal canviar coses en l'educació dels alumnes, però també la majoria de professionals està en contra de la nova llei. No oblidem que és una llei aprovada per un govern de coalició i votada en el Parlament favorablement. El cas és que trenta anys després d'una dictadura, el nivell cultural no ha millorat gaire. Per no parlar de les millores en la taxa d'analfabetisme en el Dia Internacional de l'Alfabetització que es celebra el 8 de setembre.

A Sant Boi aquesta taxa està per sobre de la mitjana del Baix Llobregat, i per tant, també de la de Catalunya. El fet que s'hagin construït més escoles i instituts per millorar les condicions materials de l'ensenyament sembla que hagi anat en detriment de les condicions educatives i de la seva qualitat. Però com diuen, de vegades tot depèn de les prioritats. I en la llista de despesa governamental i dels particulars, no ens enganyem, aquesta va al darrera de la construcció d'autopistes i de la compra d'un cotxe.
Si Bertold Brecht va dir que el progrés d'un país va en funció de la proporció que destina a educació, l'estat espanyol queda en els furgons de cua de la UE. I quan diuen que la nova llei millorarà l'ensenyament, semblen paraules vanes. La realitat és el tancament de línies educatives, la reubicació de professors sense avisar, i es retallen altres despeses. El fet que a nivell educatiu el Departament demani que la programació de classes d'un curs s'hagi d'explicar en funció de les competències que han d'assolir els alumnes a classe sembla un artifici retòric que serveix per justificar els posteriors nivells baixos de coneixements. Fer paperassa no és una feina educativa, cal temps i esforços, un bon professorat que no respongui només a criteris corporativistes, i cal una autoritat del professor a l'aula davant de pares i alumnes, no una autoritat centralitzada en el despatx del director. Perquè al final a Catalunya ens trobarem sense potestat ni autoritat de cap tipus.
Si existeix un model educatiu, cal explicar-lo, i sinó cal anar fent les millores necessàries. El futur dels nostres fills, els dels catalans, està en joc. I això no depèn de la India, ni de la Xina ni dels Estats Units ni de Rússia. Que no ens trobem que un dia la saviesa del món es va amagar sota terra, i que caldrà després recuperar-la sota la imatge de les Mares de Déu Trobades. Per totes aquelles Núries, Meritxells, Montserrats, Tures, Flors, etc... que la setmana vinent començaran a estudiar.

Cap comentari: