diumenge, 3 d’agost de 2008

Fa 75 anys a la Ciutat de Barcelona - I


Un company de feina m'ha deixat uns dies l'Anuari de la Ciutat de Barcelona de l'any 1933, editat per la Societat d'Atracció de Forasters, l'antiga oficina de turisme, vaja!. Un gros volum ben editat com a publicació oficial. Els reportatges i articles escrits no tenen desperdici. A més de poder comparar el pas del temps amb les fotos i els anuncis publicitaris, podem veure també què es volia aleshores, i que tenim ara després de 75 anys. La sorpresa ens arriba perquè podem comprovar que els grans projectes d'aleshores no han canviat gaire. En tot cas, sí que ha canviat la mida, i la manera sobretot de portar-los endavant.



Aquest llibre escrit en ple període republicà, i després de la mort d'En Macià, de la qual es fa ressò, conté tota una sèrie de reportatges molt interessants publicats per els homes capdavanters de la seva època: Artur Martorell, R. Batlle, Alfredo Romea, Santiago Brandolí, Magí Valls, Ramon Carreras, etc... L'objectiu del llibre era atreure el turisme, tant el de plaer com l'econòmic, la qual cosa ja manifesta en la seva portada. A més del català, estava escrit en castellà, i contenia resums de l'any en italià, francès i alemany. L'Anuari recollia les commemoracions del 1993: centenari d'Aribau, i per tant, del Renaixement Català, o el centenari de Goethe i el 25è de Wagner, amb la demostració de la influència germànica a la capital. Entre altres coses recollia la XV edició de la Volta a Catalunya, la revolució de la ràdio, amb Ràdio Associació de Catalunya i Ràdio Barcelona, i articles d'interès econòmic.
Un d'aquestos articles estava lligat a la indústria textil, un per al cotó i l'altre per a la llana. En el primer es destaca l'episodi de l'accident a la Colònia Güell. Fixeu-vos com va ser tant excepcional que per salvar la vida d'un xicot, amos i treballadors a l'una es deixessin arrencar un tros de pell. En aquells moments de confrontació social i ideològica, era l'excepció que confirmava la regla. El text recull completament l'esdeveniment, i els seus protagonistes, incloent una fotografia de la sala on s'extreien les pells. El bon desig que va inspirar aquell acte va esdevenir un miracle de l'època, ja que tres anys després esclatava al 1936 la Guerra dels Tres Anys, i posteriorment la II Guerra Mundial.
Furgant al fons de l'arcó de la meva memòria, m'ha vingut al cap la idea que el motiu pel qual Gaudí va deixar inacabada la cripta de la Colònia Güell va ser l'esclat de la I Guerra Mundial el 1914. L'arquitecte no va acceptar la declaració de neutralitat del Regne d'Espanya degut als interessos comercials dels empresaris textils d'aleshores, dels quals el comte de Güell era l'exponent més clar. Un tema d'objecció de consciència que pot explicar-ho perfectament. A més a més, els beneficis extraordinaris d'Espanya durant la neutralitat del 1914-1918 van comportar potser que s'avancés a Espanya la II Guerra Mundial, amb la Guerra Incivil, amb l'afany de recuperar el tresor acumulat. El capital i altres estats, com Rússia, van recuperar amb interessos monetaris, i de sang, els diners que els espanyols havien guanyat sense remordiments.