Aquesta famosa dita italiana, utilitzada en el sentit que la culpa de tot sempre la té el govern, assoleix una dimensió irònica aquestos dies de pluja primaveral. Una pluja que ens baixa del cel, tant desitjada després de mesos de sequera real. I que per a alguns, arriba com una maledicció que fa veure quanta porqueria s'acumula en els rius i torrents del nostre país. Si per una banda, la gent pagesa intenta sobreviure enmig dels contratemps econòmics, només falta que els governants encara estiguin a l'altre bàndol. Per no parlar-ne d'entitats que apleguen "prohoms" que diuen defensar el país també, com Fomento, el Racc, o el Col.legi d'Enginyers?. A sobre, parlen amb molta naturalitat de "sequera estructural", cosa aquesta que no s'aguanta per enlloc, sinó no s'explica qui està bevent-se tota l'aigua.
És clar que potser només es tracti d'una manera de distreure al personal, ja que em recorda els temps de la "pertinaz sequia". Una excusa ja utilitzada abastament pel franquisme per amagar la crisi econòmica, l'autarquia i l'estraperlo o l'especulació d'aleshores. Podríem analitzar a més a més, com utilitzen els governants d'aquesta època "democràtica" la terminologia més emprada durant la dictadura, com la "desafección política", així, en castellà, per ser més clars i catalans. Només una anàlisi acurada del llenguatge ens podria acostar als pensaments més genuïns de la nostra classe dirigent.
Però no tota la culpa està de la seva part. Esgarrifa veure que amb la "pertinaz sequia", la gent de classes més populars no s'estan de glorificar la dimensió de Franco com a gran "estadista" que construia pantans per preveure aquestes situacions. Una mentida molt arrelada en l'imaginari espanyol. A Catalunya podem dir amb orgull que no va anar igual. A principis del segle XX tenim l'empenta de la Canadenca, liderada pel Doctor Pearson, que va encetar la construcció a les comarques pirinenques, sobretot de la Noguera Pallaresa, d'embassaments per generar electricitat i reg a dojo. També van engegar la línia del Vallès dels FGC. Vull recordar que el Doctor Pearson va morir en el naufragi del Lusitània, torpedinat per un submarí alemany. Potser a compte del senyor March, que es va quedar després la companyia amb el nom de Fecsa.
Aquest article vol ser un homenatge a aquells pioners que van emprendre una tasca molt important. Construir en un país, del primer a l'últim treballador, com un dels meus avis, que va venir de Múrcia a treballar a Catalunya. Va venir a treballar aquí perquè no podia viure a la seva terra. I ara encara els manaires murcians volien que l'aigua de l'Ebre fos per continuar enriquir-se a costa de tots aquells que van alçar les preses el segle passat. A cadascú lo seu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada