dilluns, 12 de maig de 2008

Els Llibres de les Bèsties


Mossèn Ramon Llull ens va escriure aquesta antologia de contes exemplars fa molts segles. En una edició de butxaca que regalaven amb el diari, molt ben feta, s'ha de dir, podem resseguir les aventures d'aquells animals que anomenem bèsties, i que s'acosten molt a l'home en les faules. S'acosten tant que admeten diferents nivells de lectura: política, educativa, de psicologia i personalitat, etc... que es pot entreveure en aquest llibre esdevingut un Clàssic.

Els savis han explicat que les persones podem aprendre en la vida llegint de tres tipus de llibre: el llibre de la vida, el llibre de la natura i el llibre de l'home. I tots tres estan a l'abast de tothom, cadascú pot triar quin prefereix, i què vol aprendre o trobar.
En Llull, amb el Llibre de les Bèsties ens fa una reflexió global sobre el poder. Com a escriptor general, sempre té en compte a tots els possibles lectors. Com a polític, busca la manera d'ensenyar què és el poder, i quin és el seu costat bo i dolent, i com es poden esmenar els torts, si es produeixen. Aquest lligam amb el poder, va acompanyat del lligam religiós, la qual cosa era comprensible en l'Edat Mitjana, i el feudalisme.
Diem que el poder va lligat a l'autoritat i a la potestat, representats pels dos apòstols del començament. Això és així, per als responsables polítics d'aleshores, i de totes les èpoques, i que el llibre ens ho ensenya a simple vista. Però no podem oblidar altres possibles lectures. El Llibre de les Bèsties no es pot reduir a un nivell estrictament polític, sinó que també amaga un nivell simbòlic que cal cercar, no a l'exterior, sinó al seu interior. Amb això vull exposar que el Llibre de les Bèsties és alhora un retrat de l'ànima i la psicologia de la persona, i que també està abocat a l'educació i el creixement espiritual del lector. L'ús que fa dels animals com a representació de vicis i virtuts, com la vanitat amb el paó, la por amb el conill, l'astúcia amb la guineu, etc... són un món interior que es manifesta paral.lel a l'exterior. De manera semblant a la posterior "La Flauta Màgica", per exemple.