Aquest mes de desembre, l'editorial Ara Llibres ha tret el llibre titulat "Dietari Final" d'En Lluís Maria Xirinacs. Molt ben editat, recull alguns dels últims escrits d'en Xirinacs, que en certa manera, serà el seu epitafi. En la línia dels escrits de l'autor, la recerca del coneixement global, que no absolut, és una de les bases del seu pensament. Però més enllà, encara posaria al davant la seva recerca de la llibertat. Una llibertat com a un dels noms o símbols del Grial. Una llibertat que neix de l'esclavatge de l'amor, seguint la tradició catalana d'en Ramon Llull, del "Llibre d'Amics i Amat".
En Xirinacs, més enllà de la seva visió "beatífica", "beatus ille", no ens dóna cap marge a la dolçor o imatge ensucrada. Accepta la "realitat" tal com és, i ens la planteja tal com la veu, amb la seva bondat i la seva maldat. I no ens ofereix cap altre final que el de "l'ofici sagrat" o "sacri fici", dur, però esperançat i ple. El seu Adéu en plenes vacances d'estiu és un exemple de la seva "incomoditat" per a les nostres consciències. Un adéu que podem reviure en el seu text, i que jo m'atreviria qualificar de "Carta als Reis". Ja que és el "regal" o "do" que ens fa a tots nosaltres, i que s'ofereix a "Déu", malgrat que compartim o no la seva decisió.
En tot cas, des d'aquí ens afegim a la votació popular per declarar-lo "Personatge Vilaweb de l'Any 2007".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada