Aquesta setmana s'haurà celebrat el ple de l'Ajuntament de Sant Boi. En ell es parlarà del PAM i del Programa de Govern Municipal, elaborat pels partits polítics governant sota la majoria absoluta del PSC. El quadripartit, amb la passivitat del que queda a l'oposició, gaudiran d'una majoria aclaparadora. I de les millors intencions i bona voluntat envers els santboians. Però la democràcia no és una qüestió de bona voluntat, ni una gràcia que concedeixen els homes a uns altres. És un dret de totes les persones, que únicament neix de la gràcia i la voluntat del nostre Senyor.
Sinó, ens trobarem amb el despotisme il.lustrat, amb l'absolutisme paternalista. El que dóna pa, però esclavitza. Semblant al "señorito" del qual van fugir la majoria d'immigrants catalans. Com que no van trencar el cordó umbilical, ara es tornaran a trobar amb aquells temps de gana i malsons. Tornarem a lluitar, tornarem a perdre, tornarem a guanyar, com deia Companys. Però tant si creiem o no que Llàtzer va ressuscitar, hem de viure en l'esperança de cada dia. Cal esperar la pluja i la neu després de la sequera. Un temps de sequera política per als catalans, de caminar pel desert. Després de trobar que tots els partits polítics semblaven oàsis enmig de l'erm, i han resultat un miratge més. Ara només queda un sol implacable, i la brúixola certa de la veritat despullada. Ara que tots els reis van despullats, i els ciutadans orfes també, l'esperit queda aïllat, però també alliberat d'algunes crosses. Encara hem de trobar el camí per sortir d'Egipte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada