Aquest mes d'octubre he acabat de llegir-me el llibre escrit per Ernst H. Gombrich titulat en català "Breu Història del Món", editada per Empúries i traduïda de l'alemany austríac de l'autor. En el títol original del 1999 consta "Una curta història del món per als joves lectors". Un llibre ben escrit des del punt de vista d'aquest autor austríac, que va fer la seva carrera a Anglaterra per l'ascensió del nazisme. De manera amena i didàctica explica els fets històrics, d'una manera "natural" i "universal". I si ho poso entre cometes, és per aclarir què ens diu l'autor.
I allò que ens diu, malgrat els intents de neutralitat i objectivisme pedagògic, no deixa de tenir un punt de vista personal. En aquest cas, parlem del punt de vista d'un austríac, centrat en el desenvolupament dels estats-nació europeus, i de l'enfoc cap a una Europa Centreuropea, la Mittel Europa. Seguint un cànon del Renaixement clàssic, oposat al Gòtic medieval. És a dir, som persones, i tenim un centre a partir del qual vivim, i veiem el món. Allò que els filòsofs alemanys van batejar amb la Weltanschaung, la cosmovisió. Perquè hem de tenir en compte que l'univers l'hem d'explicar des d'algun lloc, i tenint en compte qui som. Un bon científic ha de tenir en compte aquestes qüestions, que no són ni bones ni dolentes, senzillament hi són.
Per això, em sorpren quan la didàctica recorre als tòpics històrics per descriure alguns fets. Per exemple, la descripció de Colom, com a cobdiciós, segons els càrrecs pels quals fou jutjat i fet empresonar pels Reis Catòlics en el capítol dedicat al Nou Món. La Guerra de Successió a Espanya queda entesa dins d'una discussió dinàstica, on la futura protagonista serà l'emperadriu Maria Teresa d'Austria, hereva de l'Imperi de Carles III, conegut per nosaltres com l'Arxiduc. O que la revolució americana sigui considerada una revolta de les colònies, sense entendre el seu profund sentit antiimperialista, comparada amb la revolució francesa, que té un sentit antijeràrquic.
En fi, el llibre m'ha servit per veure que tota història "universal" neix d'un punt de vista determinat. I allò "natural" és que això sigui evident, malgrat els títols oficials i el renom professional de l'historiador. Així doncs, cal que els catalans escrivim la "nostra" història universal, i que sigui també una història "natural", és a dir, que mitjançant la "nostra" història es descobreix la nostra naturalesa personal. D'aquesta manera, nosaltres també podrem explicant qui som, i què podem aportar al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada