dijous, 18 d’octubre de 2007

No perdre el Nord


Durant el Pont del Pilar, vam fer una escapada a Prada de Conflent. Malgrat algunes vicissituds del viatge, vam arribar-hi el dissabte a la tarda. Vam agafar el tren, i vam poder veure els fulletons que anunciaven la vaga de transports d'aquesta setmana a França. Als peus del Canigó contemplàvem en un cel clar les primeres neus que cobrien el seu cim. Per als catalans, marca el nord, i és una de les nostres muntanyes "sagrades". Tanmateix, més enllà de l'espai físic o geogràfic, cal tenir en compte que és més important l'espai personal o psíquic. I de vegades, no coincideixen tots dos.

De tant en tant, cal anar a la recerca del nord per no perdre el sentit de la nostra existència. I més enmig de la desorientació i del caos en el qual ens estem acostumant a viure a Catalunya. Però aquest nord geogràfic, no sempre coincideix amb el personal o d'un mateix. De la mateixa manera que no és el mateix el pol nord geogràfic que el magnètic.
Sobre la consciència catalana, es sobreposa el nacionalisme francès. I aquest a la Catalunya Nord és majoritari, no ens enganyem. Ja que pocs catalans queden, i els que hi ha són feliços de contestar-nos amb un "avall" contundent i clar. Aquella nit, se celebrava un partit del campionat mundial de rugbi entre Anglaterra i França. El bar-restaurant acollia la seva parròquia enfervorida, pintada amb els colors de la "Republique", que seguia amb emoció la final. França anava al davant, però al final la victòria se'ls hi va escapar de les mans. Els diaris de l'endemà reflexaven el desencís d'uns i l'alegria dels altres. Per mi, ja m'estava bé que guanyès Anglaterra. De fet, no es tractava pas de la Gran Bretanya. No vaig fer cap comentari a favor, tot i que vaig pensar que de fet, a la Catalunya Nord també van guanyar-hi. Doncs no s'enrecorden pas que la creu de Sant Jordi apareix en la bandera d'Anglaterra. Sant Jordi és el nostre patró comú, i per tant, ells també havien guanyat en la seva derrota.
Aquesta paradoxa, em va retornar cap al nostre país, i sobretot, la nostra gent. És aquí mateix, on som, on ens jugarem el nostre futur i el de Catalunya. Perquè si el Sud no ofereix un projecte vàlid, una República Catalana, amb la qual tothom s'hi pot identificar, no ho faran pas la gent de la Catalunya Nord. El nostre futur és a Sant Boi mateix. I aquest projecte no passa per aconseguir ocupar el poder com és l'objectiu dels partits polítics. És un projecte social i cívic.