Lo Somni entre Catalans i Occitans?

Alguns estudiosos amb càtedra i recolzament institucional han fet un bon treball de recerca sobre les relacions entre Catalunya i Occitània. Com a colofó, diuen que el projecte comú no va existir mai. El titular era concloent: "Un somni, res més que un somni". Però de debó va ser només el somni d'una nit d'estiu?. Només va ser el fruit d'una idea romàntica dels segles XIX i XX. Ara s'imposa una euroregió més prosaica de funcionaris i administracions? Potser és una part de la realitat, però no és tota la realitat!

Aquesta Setmana Santa, 2007, vam estar a Lata, una població al costat de Montpeller. Va ser una antiga ciutat romana, que va esdevenir el port de Narbona, i més tard, un poble situat a la vora d'una gran ciutat. Però en aquest poble han aixecat en un lloc cèntric un monument a Jacme I, senyor de Montpeller. Aquest és el mateix senyor que amb el títol de comte de Barcelona, Cerdanya i Conflent, era el senyor dels catalans. Deixem lo del títol de rei per als aragonesos, a cadascú lo seu, que els catalans érem homes lliures.

I això precisament és el quid de la qüestió. No vull posar-me al costat d'aquells que parlen amb nostàlgia d'aquella arcàdia felíç d'Occitània i Catalunya, ni d'aquells que ens diuen que allò que vam viure va ser tot un somni. Vull dir que tot allò va ser història, amb la seva part clara i la fosca, però sobretot, que va ser una cosa viscuda. Ara els estats, i tots aquells que segueixen una línia oficial que falseja algunes coses que no convenen saber avui dia, ens fan passar gat per llebre. El punt important que ens amaguen era que el poble català tenia uns drets i unes constitucions guanyades a pols, i que per això erem el poble més lliure de tota Europa, sinó del món en aquella época medieval. No eren drets abstractes, ni somniats, sinó que eren drets autèntics i vius. I per això, tenen por que comparem aquella época amb l'actual.
Com van bescantar els il.lustrats del segle XVIII els segles medievals! Però ells mateixos es regiraran a les seves tombes quan vegin que tot allò pel que vàren lluitar es fa malbé en aquest segle XX i XXI, i serà criticat per les següents generacions com a segles d'il.lusió, engany i mentida.