Aniversari del Decret de Nova Planta per al Principat de Catalunya

Avui, 16 de gener, es compleixen els 291 anys des del 1716, en que es va proclamar el Decret de Nova Planta per al Principat de Catalunya. Perduda la Guerra de Successió, i perdut el nostre poble, el comte de Barcelona, Felip IV, va establir el nou règim legal. Faltant al jurament que va fer de defensar les Constitucions i Drets de Catalunya al 1705, s'arrogava la sobirania absoluta. Una sobirania que a Catalunya pertanyia només al Príncep, Jesucrist, tal com ens recorda la cançó Catalunya Comtat Gran.

Els catalans van passar de tenir un dret civil, que fonamentava els seus drets i llibertats i era fonament de totes les institucions, a ser considerats súbdits d'un rei que era qui dictava la llei. Fos que s'anomenava de nova planta referint-se a un arbre o a un edifici, el Decret esquarterava el dret dels catalans, tal com havia esquarterat els seus cossos. En aquest cas, parts del dret català van subsistir com empelts en l'arbre del dret castellà. Es va dividir el dret civil en dret privat i públic, quan això no era possible, igual que passa amb el dret anglosaxó. I aleshores el rei , com a Felip V de Castella, va assumir tot el dret públic, desnaturalitzant també el dret privat.
Cal ser conscients que el dret civil català que va ser el cim del nostre poble, estava en decadència igual que aquest. Però això no vol dir que sigui un dret històric per poder-lo enterrar com el Rafael de Casanova, i posar-hi flors cada Onze de Setembre a Sant Boi. Els drets són vius o no ho són, i els catalans encara tenim molt camí a fer per ser vius. Si algú vol fer comparacions, pot donar un cop d'ull al sistema jurídic nord-americà, amb "common law" , envers allò que a Catalunya avui dia s'anomena dret civil i que vol significar el dret privat. Ells van recollir l'esperit que es va ensorrar a Europa seixanta anys després del 1714. És més, afirmo que els catalans estem més aprop d'Amèrica que d'Europa.