Aquesta setmana passada s'ha produït la mort
d'una nena santboiana de deu anys, sembla ser que per problemes en una
operació d'apendicitis. Els pares i la família eren coneguts a la nostra
ciutat, i molta gent els va acompanyar en el dia de l'enterrament. Com
sabem del cert en aquesta vida, és que algun dia ens n'anirem.
Però normalment no l'afrontem de cara. I la nostra prepotent societat viu d'esquenes a ella.
Però normalment no l'afrontem de cara. I la nostra prepotent societat viu d'esquenes a ella.
Casualment, el mateix dia es va conèixer la notícia de la troballa d'un cotxe estimbat a prop del pantà de Boadella. Allà van trobar les restes d'una noia que va desaparèixer feia deu anys igualment. El fet que coincideixin els deu anys de la desaparició d'aquesta noia, i de l'edat d'aquesta nena, ens ha sobtat una mica. No sabem per quina casualitat s'ha esdevingut això. I encara fa més incomprensibles la seva mort. Acceptar aquesta llei de la vida és molt dur, però també ens hauria de permetre viure com cal, i aprofitar els moments que tenim. I això no vol dir còrrer més, com potser va passar amb un motorista que va sortir de la carretera BV-2002 aquest cap de setmana, morint a conseqüències de les ferides. I no val tampoc que vagis en BMW, Kawasaki o tinguem un nivell de vida alt. Aquest dilluns se celebrava la missa en record d'en Lauro Clariana, santboià de primera fila. La mort se'ns emportarà a tots per igual.
Precisament, el mes de desembre passat Cal Ninyo es va omplir per sorpresa amb la projecció del documental d'Elisabeth Kuebler-Ross: Per què la vida costa?-"Lliçons de Vida", que parla al voltant de la mort. En tot cas, ens queda el record dels éssers estimats, i dels moments que vam compartir aquí. Així sia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada