Si algú ha vist el títol, pensarà de seguida que
vaig a parlar sobre el president de la Generalitat de Catalunya, en
Pasqual Maragall. Però no serà així. Parlaré d'un llibre editat ara fa
cent anys, el 1906, per Francesc Pujols:
"El Nuevo Pascual o La Prostitución" reeditat el 2005 per Edicions i
Propostes Culturals Andana SL de Vilafranca del Penedès. Com que en
Francesc Pujols tenia una relació molt estreta amb Joan Maragall, el
poeta, i avantpassat de l'actual president, si no és una casualitat, és
una de tantes paradoxes de la vida.
Perquè en Francesc Pujols va compondre amb el pseudònim d'Augusto Altozanos aquest llibre en la seva joventut. Però en ell, més enllà de la filosofia, assistim al desplegament de l'art de la paradoxa. I aquesta forma vital fa de Pujols un mestre en el seu camp. Perquè si la paradoxa forma part de la vida, en Pujols dóna nova vida a la paradoxa. Algú s'escandalitzaria del llibre, però de fet, ens podem escandalitzar de la vida? podem donar una perspectiva diferent a la nostra manera de viure?. D'això parla Pujols: la filosofia de la vida ens obliga a acarar-nos a les seves veritats i a les seves mentides, i en tot cas, a prendre partit. A acceptar la vida, i a acceptar-nos com som. I d'aquí surt el concepte de saviesa, que rau en "la joia de viure".
Per aquells que els hi vingui de gust trobaran en la seva lectura moltes paradoxes. I molts nivells metafòrics: des de l'amor i el sexe, el seu lligam o no amb la religió, la creença o no en Déu que comporta viure o no amb Ell, la vida a la terra i al cel, i el cristianisme en la nostra existència. També trobarà aquesta paradoxa lingüística, el llibre està escrit en castellà traduït literalment del català, per allò de "alquilar sillas". En aquest àmbit juga i se'n riu amb els catalans que escriuen en castellà, potser Pujols serà present a la Fira de Frankfurt?. O potser és a l'inrevès?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada