dissabte, 10 de juny de 2006

Elegia d'Agustí Torrents

Aquest migdia estava mirant les notícies a la televisió quan han parlat de l'accident d'un escalador a la muntanya del Pedraforca. Al cap ha vingut el pensament que no fós algun membre del Centre Excursionista de Sant Boi, però sense el nom, això era un suposar. Tanmateix una hora més tard em trucava un amic per avisar que l'Agustí Torrents havia mort. Una mica sobtat i incrèdul, perquè d'ell no t'ho podies pas imaginar. La seva experiència i coratge l'havien portat a molts cims. Alguns, com l'Everest, se li havien resistit. Mai per la seva causa, en tot cas, per coses com el temps o altres inconvenients externs. De l'Everest va tornar amb una infecció als pulmons que va superar amb esforç, però de la qual ja no paràvem esment. De l'any passat fins ara s'havia refet, i ple d'ànims tornava a estar al capdavant en les seves lluites i projectes vitals. Sense saber-ho, ha estat un període de gràcia.
Tres Francescs m'han trucat aquesta tarda per parlar-me dels trist esdeveniment. Tots ells el coneixien personalment, tots tres d'àmbits socials i laborals completament diferents, tal era la seva capacitat de respecte per tothom i de diàleg. Tots tres el trobaran a faltar, no tant potser com la seva família i amics més íntims.
Tanmateix, era un "prohom" santboià si encara hi ha algú que es mereixi aquest títol. Era un referent de la nostra ciutat, i malgrat que no sempre va fer el cim de les muntanyes, l'Agustí Torrents sempre serà respectat i admirat com una persona que va portar al cim la seva vida.