Aquest migdia estava mirant les notícies a la televisió quan han parlat
de l'accident d'un escalador a la muntanya del Pedraforca. Al cap ha
vingut el pensament que no fós algun membre del Centre Excursionista de
Sant Boi, però sense el nom, això era un suposar. Tanmateix una hora més
tard em trucava un amic per avisar que l'Agustí Torrents havia mort.
Una mica sobtat i incrèdul, perquè d'ell no t'ho podies pas imaginar. La
seva experiència i coratge l'havien portat a molts cims. Alguns, com
l'Everest, se li havien resistit. Mai per la seva causa, en tot cas, per
coses com el temps o altres inconvenients externs. De l'Everest va
tornar amb una infecció als pulmons que va superar amb esforç, però de
la qual ja no paràvem esment. De l'any passat fins ara s'havia refet, i
ple d'ànims tornava a estar al capdavant en les seves lluites i
projectes vitals. Sense saber-ho, ha estat un període de gràcia.
Tres
Francescs m'han trucat aquesta tarda per parlar-me dels trist
esdeveniment. Tots ells el coneixien personalment, tots tres d'àmbits
socials i laborals completament diferents, tal era la seva capacitat de
respecte per tothom i de diàleg. Tots tres el trobaran a faltar, no tant
potser com la seva família i amics més íntims.
Tanmateix, era un
"prohom" santboià si encara hi ha algú que es mereixi aquest títol. Era
un referent de la nostra ciutat, i malgrat que no sempre va fer el cim
de les muntanyes, l'Agustí Torrents sempre serà respectat i admirat com
una persona que va portar al cim la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada