Per al Dia dels Sants Innocents

Ahir, 28 de desembre, va ser la festivitat dedicada als Sants Innocents. Algú dirà que totes això són històries, o llegendes. Però la veritat és que existeixen els sants innocents. Són tots aquells víctimes de les lluites pel poder: sigui en la guerra, en la feina, en la política. En aquells a qui hem perjudicat malgrat no fos la nostra intenció. També és un recordatori per a tots els Herodes que, volent o sense, deixen tota una generació sense descendència, física o mental. Per posar un exemple polític proper, Pujol ha fet moltes vegades el paper d'Herodes a Catalunya, i ara potser el fan altres també.
Per no dramatitzar la vida, i amb permís aliè, a sota he reproduït un text anònim escrit perquè pogueu jutjar vosaltres mateixos, i prendre-vos-ho com vulgueu. Hi teniu tot el dret!

"WELCOME TO CATACOÑYA ZONE

-Catacuña es una tribu con raíces como cualquier otra
-Para los expertos en antropología , Catacuña es el imperio bonsái
-Sus dimensiones son 40 millones de veces más pequeña que Siberia, cualquier comarca China es más grandre que catacuña y todos los campos de fútbol del mundo juntos, son pi o 3,1416 veces más grande que Catacuña
-A diferencia de las demás tribus del planeta cuyo origen remonta a la edad de piedra, Catacuña se formó hace apenas 1000 años
-Catacuña es el único lugar del mundo que mantiene una identidad nacionalista habiendo perdido todas sus guerras exceptuando la que utilizo para instalarse en este lugar exterminando a todos sus pobladores
-Catacuña es la única tribu de la humanidad que tiene parlamento y presidente en cambio no tiene jefe de tribu
-A ratos es apadrinada por George Bush
-Fiestas folclóricas, son el voyeur pedofílico que consiste en coaccionar menores de edad a cambio de juegos electrónicos para después mirarlos como escalan enormes torres humanas arriesgando sus vidas.
-También hay la fiesta de los futbolistas negros, relacionada con la religión local que adora a una virgen de color negro, pues los habitantes más consangúineos de la Catacuña profunda piensan que estos jugadores son los hijos de esta virgen medio cristiana
-La raza catacoñica esta en vías de desaparición por culpa de los charnis, expertos en masacres humanas, el sumo poder del charnipower se remonta a la época del renacimiento de nuestra era cuando mano a mano con los ingleses intentando cristianizar exterminaron el continente americano incluidas todas sus tribus. Lo que hizo Hitler, es un bermut comparado con ese genocidio.
-Los demás imperios se distinguen por sus multinacionales y alta tecnología la empresa más importante de catacuña en el mundo es una fabrica de chupa chups
-El animal autóctono es un burro dibujado en una pegatina
-Con el idioma existen ciertas dudas sobre su origen, los expertos a menudo dudan de si el catalán viene del chino o viceversa
-Su sistema político es una alusión de la corona española, esta compuesto por gais, consnanguineos y charnegos.
P.D. ESTO ES UN DOCUMENTO DE MACSIMO INTERSES PARA LA HUMANIAD. SEA DEMOCRATICO Y SIÉMBRELO POR DONDE VAYA"

Aquest és un text anònim, i cadascun de vosaltres podrà jutjar-lo. La seva virtud és que serà motiu de debat i controvèrsia, i també de broma i gatzara.

Aclariments Necessaris dels Programes

Aquest mes de desembre, es va fer la 34ª Fira Avícola del Prat. Aquesta està dedicada a la promoció del pollastre amb la marca pota blava. Entre les diferents activitats que es publicitaven en el programa, la primera de totes era el tast de qualitat de pollastre del Prat i carxofa Prat que es va fer a la seu del Parc Agrari, a la masia de Can Comas. Es va fer el divendres 14 de desembre a les 12h. En l'acte van assistir més de cent persones convidades.

Però al programa no s'especificava aquesta circumstància, i això va provocar que algunes persones, dues parelles amb dos nens, que aquell matí no treballaven per cosa dels torns, s'hi arribessin amb bicicleta. A la porta els van dir que no podien entrar-hi perquè era un acte reservat, la qual cosa no s'especificava en cap moment en la publicitat feta a la Fira. Crec que això és un error, perquè aquest detall provoca malentesos innecessaris, tant per als que volen participar en un acte privat, com en els que han de vetllar per la seguretat a l'entrada. Per això, cal especificar sempre en un programa si l'acte és públic, o bé, reservat només als "pollastres de pota blava".

Mori el Barça, Visca Catalunya!

Els esports no són el meu fort, de fet, crec que no deixen de ser un joc. I la resta depén d'allò que cadascú de nosaltres hi vulgui posar. Per aixó, molta gent no va entendre que celebrés el gol del Reial Madrid contra el Barça. I aquí podré esplaiar-me perquè cap amic li'n sàpiga greu, ni pensin malament. D'entrada, dir que també sóc "culer", ep, no renegat, senzillament d'aquells que ja estan farts de patir, que ja se'ls en fot una mica tot el "tinglado", que es deia. Que no cal ballar sempre al so que toquen, ni anar en un envalat que et monten. De fet, crec que el Barça s'ha convertit en l'opi dels catalans, i no puc deixar de cridar com el Dalí, seguint el seu mètode paranoico-crític, mori el Barça i visqui Catalunya!

Perquè quan guanya el Barça, sempre perd Catalunya! No us heu adonat encara? Jo ja ho vaig fer fa més de vint anys. Un dels descobriments de l'adolescència, quan despertes dels partits compartits amb passió amb el teu pare i el teu germà davant del televisor de casa. Quan en l'època del Barça amb el Cruyff, el Neskeens, el "Cholo" Sotil, l'Asensi, el Rexach, etc... un equip magnífic que quan sortia el Guruceta de torn, te girava el resultat segons convenia a la política, i altres interessos. La "transición" ens la van engaltar a canvi d'un cinc a zero al Santiago Bernabeu, català per més senyes i fundador del Reial Madrid. Almenys Esaú es va vendre l'heretat per un plat de llenties. Nosaltres per un joc!
Però això encara ho puc entendre aleshores, però després de trenta anys, que algú s'escandalitzi per un resultat com el d'ahir al Camp Nou, ja fa mal. Fa molt mal al cor, i al cap! Quan el Barça juga el "Campeonato de Liga Española", ho fa en camp contrari: quan no és pel contrari, sortirà un àrbitre de negre que esguerrarà el bon joc. I ja ho diu el refrany: "qui no vulguis pols, no vagi a l'era". En fi, que per guanyar la Liga, cal que cada any hi hagi un Nou Estatut en tràmit al Parlament de Catalunya, i això cansa molt. De fet, la solució és molt senzilla: juguem en una lliga pròpia, que ens seria neutral i equitativa. Deixar-nos de centralismes i gegants com el Barça que acaparen totes les energies dels catalans per representar en el nostre imaginari un exèrcit i un drets civils que van desaparèixer fa tres cents anys. I la resta són fantasmades, que només serveixen per a entretenir nens i criatures! O per esbravar-nos de tant en tant, de la mala llet, i de tenir uns minuts de glòria, en aquesta vida de català esclau i emprenyat!

Llàtzers de la Política

Aquesta setmana s'haurà celebrat el ple de l'Ajuntament de Sant Boi. En ell es parlarà del PAM i del Programa de Govern Municipal, elaborat pels partits polítics governant sota la majoria absoluta del PSC. El quadripartit, amb la passivitat del que queda a l'oposició, gaudiran d'una majoria aclaparadora. I de les millors intencions i bona voluntat envers els santboians. Però la democràcia no és una qüestió de bona voluntat, ni una gràcia que concedeixen els homes a uns altres. És un dret de totes les persones, que únicament neix de la gràcia i la voluntat del nostre Senyor.

Sinó, ens trobarem amb el despotisme il.lustrat, amb l'absolutisme paternalista. El que dóna pa, però esclavitza. Semblant al "señorito" del qual van fugir la majoria d'immigrants catalans. Com que no van trencar el cordó umbilical, ara es tornaran a trobar amb aquells temps de gana i malsons. Tornarem a lluitar, tornarem a perdre, tornarem a guanyar, com deia Companys. Però tant si creiem o no que Llàtzer va ressuscitar, hem de viure en l'esperança de cada dia. Cal esperar la pluja i la neu després de la sequera. Un temps de sequera política per als catalans, de caminar pel desert. Després de trobar que tots els partits polítics semblaven oàsis enmig de l'erm, i han resultat un miratge més. Ara només queda un sol implacable, i la brúixola certa de la veritat despullada. Ara que tots els reis van despullats, i els ciutadans orfes també, l'esperit queda aïllat, però també alliberat d'algunes crosses. Encara hem de trobar el camí per sortir d'Egipte