S&P versus S&P

Aquest joc de paraules és molt fàcil de fer, però cal ser català per entendre'l una mica. Si els nordamericans veuen el símbol de l'agència qualificació de riscos financers Standard&Poors, nosaltres encara podem llegir els pobres estàndards, traduint-lo literalment al català. Vés per on, ja tenim un fals amic en la llengua, i matèria de debat per al Màrius Serra i l'enigmística catalana. Ja sabem prou bé que per a molta gent és un enigma la manera com es qualifica la situació financera d'una persona, d'una entitat financera, o fins i tot, d'un estat. Jo no dic que sempre s'equivoquin, però les qualificacions queden en mans de persones que sembla que apliquen procediments químics per trobar un resultat, un valor que recull i simbolitza el preu en que cal taxar una cosa. Especialment en el mercat, i en el món financer globalitzat. El fet que la Generalitat de Catalunya, com a institució, hagi demanat el rescat financer al Gobierno del Reino de España comporta evidentment una repercusió en el nivell de risc. No és una cosa només moral, sinó que hi ha una traducció financera implícita que s'exposa a la vergonya pública.

Per sort, podem estar contents que només es tracta de la Generalitat, doncs jo crec que Catalunya i la seva gent, tot i la crisi, tiraran endavant. Estic segur que el nostre nivell de rating personal i local és una triple A, i més en els temps que vindran. Ho podeu preguntar als mateixos de S&P. Però són els nostres S&P locals, no els globals, i m'explicaré.

Cal explicar que si passem de la perspectiva global a la local, o de la categoria a l'anècdota, fent el procés invers d'Eugeni d'Ors, ens trobarem amb la nostra S&P. A la comarca del Ripollès la coneixen des de fa dècades. Tot i la crisi, va lluitant per tirar endavant l'empresa Soler&Palau. Aquestos dies han celebrat el funeral d'un dels fundadors, en Josep Palau, que juntament amb Eduard Soler van crear aquesta empresa de ventiladors. Des de Ripoll van saber expandir l'empresa a altres pobles catalans, i exportar a tot el món, amb una qualitat reconeguda. Ja sabem que la crisi també els afecta com a tothom, però sabem que el seu rating és bo per a tots nosaltres. L'esperit empresarial els ha permès donar feina, crear i compartir riquesa per a la seva gent, i fer arrelar en un lloc difícil com Ripoll una empresa de categoria, com si estiguessin en plena Suïssa.

Hauríem de convidar als nordamericans de Standards and Poors a Ripoll, i es meravellarien que en el monestir, en el marc del XXXIII Festival Internacional de Música, vam poder escoltar un magnífic concert de jazz americà a càrrec d'Ignasi Terraza, l'Esteve Pi, el Joan Chamorro i la seva estrella revelació, l'Andrea Motis. Els quals han estat justament guardonats amb un dels Premis Altaveu del 2012. Estic segur que haurien valorat molt més alt el nivell dels catalans. No sabem si el futur sempre serà tant bo, però si podem tenir confiança en nosaltres mateixos. De les pedres del Pirineu s'han fet pans al ritme dels cants, però també de totes les pedres que n'hi ha pel món també en podrem fer pa, i fer-ne per a tothom!

Noves arribades des de Galícia

Normalment no escric si no són coses viscudes, però faré una excepció amb les notícies que m'han arribat de Galícia. Més d'una amistat hi ha anat aquest estiu per passar les vacances. Jo fa anys que no hi vaig, però el record d'aquest país tant llunyà encara manté son caliu. Molts van a Galícia pensant que a més de parlar castellà, també trobarien més frescor i bon menjar, encara tenim el cap ben tancat per les fronteres estatals. Però qui vulgui descobrir aquest país celta ho ha de fer amb ulls d'estranger. Com a català, en el nostre cas.

Un dels amics ha anat a caminar, fent un tros del camí de Sant Jaume; un altre ha agafat l'autocaravana; i l'altre el cotxe, doncs han fet les ries baixes, més la costa que l'interior. D'ells, qui ha visitat Lugo n'ha quedat meravellat, doncs no s'ho podia imaginar que en realitat fós així. També han destacat l'excel.lent relació qualitat-preu del menjar, on el producte fresc, tot i haver pujat, encara manté un preu raonable. Per què aquest any s'han posat d'acord en anar-hi? no ho sé, és una crida, o precisament la recerca d'allò que es troba a la riba d'un altre mar?

La veritat és que les novetats que arriben d'altres països són molt repetitives, i enfocades en una direcció. Per evitar els enganys estem tornant a les noves que ens arriben per diferents camins per poder valorar la realitat. Per exemple, un dels amics s'ha trobat amb les manifestacions dels afectats per la venda de títols d'empresa per part dels bancs, coneguda com a "preferents". Allà està gairebé tot en mans de l'antiga Caixa Galícia i Caixa de Vigo, actualment NocaCaixaGalícia, intervinguda per l'estat, i esperant les condicions de quitança que imposarà el rescat financer des de la Unió Europea. Un passeig marítim ple de gent, la majoria gran, que al seu dia ja van ocupar el Parlament de Galícia, amb el seu president del PP a dins. Aquest company també m'ha comentat la gran quantitat d'estructures i cases que estan parades per tot el país sense vendre, cosa que confirma la relació entre la bombolla immobiliària i les preferents, doncs això no s'ho ha trobat a Astúries!

Una altra notícia, aquesta coneguda per internet, és la de la mort del Sr. Pousa Antelo, un dels "bons e generosos filhos de Breogan" que diu l'himne gallec. Impulsant el cooperativisme al camp gallec durant els períodes foscos de la dictadura, i lluitant pel seu país com Isaac Díaz o Valentín Paz, tots seguint les petjades dels patriotes Castelao i Poveda. Potser n'hauran tingut un record a les jornades cooperativistes de la UCE de Prada que organitza la fundació Roca i Galès?

Galícia va del verd al negre, i si Pousa Antelo es quedaria en el color verd, el negre el reservaria per al Sr. Feijoo, actual president autonòmic que recorda més als reaccionaris del segle XVIII que al famós escriptor il.lustrat, el pare Feijoo.  La convocatòria anticipada de les properes eleccions del 21 d'octubre estan marcades pels interessos de Madrid, personificats en el Sr. Mariano Raxoi, president analfabet a la cap i a la fi. Doncs cal vendre l'ànima per manar a la capital?. O és que el Sr. Rajoy s'ha llegit "Sempre en Galiza" de Castelao i es pensa que encara dorm al Pazo de Raxoi?

Davant de la catedral de Santiago es troba aquest palau, i la seva història és mereix un conte de Merlí redactat per Àlvaro Cunqueiro. Edificat al segle XVIII pel bisbe del mateix cognom Raxoi, en gallec castellanitzat, i Rajoy en reintegrat, conserva les sales esplèndides, de l'ajuntament i del seminari, però també els soterranis amb les presons per a la gent. No serà que a Madrid el president està mirant cap amunt mentre els seus peus es troben agafats pels grillons dels condemnats? Des de Catalunya, mantinguem la mirada atenta als gallecs "bons e generosos". A Galícia també tenim molts aliats, i moltes coses per compartir, incloent una bona taula.

El Príncep del Mas Clavell

De tant en tant, trobem llibres que ens fan repensar algunes idees preconcebudes. Idees establertes de fa temps a la societat actual, i que quan tenim la gosadia d'anar al text original les posem en qüestió. Un d'aquestos prejudicis, les pors que embolcallen els misteris, correspon al pensament de Maquiavel: "el fi justifica els mitjans. Aquest és el resum escampat com un "leiv motiv", el qual trontolla en llegir el text, i dialoga amb l'autor més enllà dels segles. Sobretot gràcies al llibre d'"El Príncep" editat per Laia l'any 1982 dintre de la col.lecció Textos Filosòfics, que compta amb una excel.lent traducció i encara millor introducció de Jordi Moners, signada a Sant Boi de Llobregat.

Quants estudiants de ciències polítiques o de gestió i administració pública se l'han llegit? Jo diria que molt pocs. Jo fins ara he de confessar que tampoc. Més aviat, la majoria de la gent s'ha quedat amb la idea preconcebuda, i posada en pràctica en el dia a dia de forma "natural", d'una manera més aviat "darwinista". I aquest plantejament no explica gaire el lligam entre Maquiavel i Darwin. De fet, tots dos formen part en diferents segles del torrent que neix en el Renaixement Clàssic, i que fonamenta l'Edat Moderna i el triomf de la Il.lustració. La pregunta que ens fem avui dia és per què la raó ja no il.lumina prou la societat de l'Europa Occidental?

Doncs perquè estem en una època de canvi, igual que ho estava Maquiavel. Sabem que l'Europa dels estats-nació occidentals està entrant en decadència, els símptomes són evidents. Els fonaments o les arrels estan exhaurides, i rellegir Niccolò de Ma Chiavelli ens permet tenir una perspectiva històrica adient. Maquiavel vol redactar "El Príncep" com una proposta de futur. Per entendre aquesta cal veure la seva vida emmarcada en el context d'aquell canvi de segle. La magnífica edició de Jordi Moners ens ho explica ben explicat.

Davant de l'acabament de l'Edat Mitjana, amb l'esquizofrènia entre la radicalitat religiosa d'un Savoranola i la radicalitat cavalleresca dels mercenaris, Maquiavel redacta un text que vol portar una experiència pràctica i raonada als governs en mans dels prínceps. Una proposta gens cínica, i menys encara nihilista. És una crítica constructiva: malgrat no creure en el tacticisme de la "via del mezzo", el del mig, ell la defensarà donant suport a Cèsar Borgia. El fracàs de Cèsar també serà el de Maquiavel en aquells moments. Els seus escrits no portaran a la regeneració de la Itàlia on viu, ni l'alliberaran dels mals interns ni de les invasions exteriors. Les paradoxes de la vida faran que els seus pensaments fonamentin els nous estats-nació moderns, sobretot Espanya i França, que en mans de reis assumiran el paper dels prínceps. Una altra paradoxa històrica serà l'expansió i el triomf de la casa dels Medici de Florència per tota Europa i força segles.

Nicolau del Mas dels Clavells serà testimoni d'un canvi de cicle cultural enorme, i serà un dels pilars que fan de pont entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. És el pas de la noblesa, militar i religiosa, compartint raó i sentiment, cap a una nova societat que separarà raó i sentiment en diferents camps, cap a una burgesia que sosté l'estat i una religió contraposada a la laïcitat, que oscil.larà entre la Contrareforma i el Protestantisme.

Ara, en el canvi de segle i de mil.leni, també estem en un moment de transformació. També trobarem personatges que faran de pont entre un món que s'està esvaint, i el que neixerà i fruitarà en els propers segles. Voldríem que Catalunya tingués un pes important en aquest futur, i que fos de manera global o universal, però no sabem com serà ni de quina manera. En tot cas, no creiem que el Principat actual en mans de la Generalitat, ni la proposta d'un estat-nació tingui èxit sense padrins. Tampoc no sabem quin paper tindran Pujol i Mas en aquest canvi, però els catalans, com diu Maquiavel, només hauríem de confiar en les nostres pròpies forces. I no hem de tenir por, ja que per trobar Sant Jordi primer hem de trobar el drac!

Les Tombes Flamejants de les Constitucions Catalanes

Si un poeta català serà recordat per un senzill poema més que per les seves altres obres literàries i polítiques serà en Ventura Gassol. Es tracta de "Les Tombes Flamejants" on qualsevol català s'omple d'aire els pulmons per inspirar i expirar l'alé del Fènix. Un Fénix mitològic de la llibertat veritable en aquest món, tot un repte que s'ha combatut en molts camps. També s'ha volgut portar a Espanya i França, però aquesta oferta ha estat rebutjada durant segles. No és culpa d'ells, també ho és dels catalans que no escolten el proverbi gallec: "quem trabalha en leira alheia, nom terá a sua casa cheia". Sigui doncs així que cal portar aquest combat, en tot cas, a tot el món. Si els marcs propers s'han quedat asfixiats i opressius, només ens queda fer profecia per tot l'univers, com a catalans universals.

Els profetes escolten la llei del Senyor i l'escampen de viva veu. Jesús, Fill de Déu, entèn que cal fer extensiva la bona nova a tota la Humanitat. I recull la tradició jueva per transformar-la i oferir-la com un do de Déu. L'Evangeli fa renèixer l'esperit de la llei que s'havia mort per donar-li una nova Vida. Els catalans hem d'estar atents al missatge de Nostre Senyor, i cal que fem renèixer com l'Au Fènix l'esperit dels nostres Drets i Constitucions. La bona nova rau en el fet que els catalans tenim Drets i Constitucions, els quals són vigents i legítims, encara que els últims reculls siguin del 1705, jurats per Felip IV d'Aragó, com a comte de Barcelona, Cerdanya i Conflent, el títol del nostre sobirà. Del perjuri que va cometre la dinastia borbònica van voler esborrar-ne el rastre, fins i tot, les parets del convent de Sant Francesc. Aquest va ser un desastre pitjor que el de la Ciutadella, doncs també va voler esborrar aquestos fets de la nostra memòria. Per això, cal rellegir i estudiar els nostres drets civils,  escampar-los per tot el món, per fer renèixer el Fènix català.