dimecres, 29 d’agost de 2012

Noves arribades des de Galícia

Normalment no escric si no són coses viscudes, però faré una excepció amb les notícies que m'han arribat de Galícia. Més d'una amistat hi ha anat aquest estiu per passar les vacances. Jo fa anys que no hi vaig, però el record d'aquest país tant llunyà encara manté son caliu. Molts van a Galícia pensant que a més de parlar castellà, també trobarien més frescor i bon menjar, encara tenim el cap ben tancat per les fronteres estatals. Però qui vulgui descobrir aquest país celta ho ha de fer amb ulls d'estranger. Com a català, en el nostre cas.


Un dels amics ha anat a caminar, fent un tros del camí de Sant Jaume; un altre ha agafat l'autocaravana; i l'altre el cotxe, doncs han fet les ries baixes, més la costa que l'interior. D'ells, qui ha visitat Lugo n'ha quedat meravellat, doncs no s'ho podia imaginar que en realitat fós així. També han destacat l'excel.lent relació qualitat-preu del menjar, on el producte fresc, tot i haver pujat, encara manté un preu raonable. Per què aquest any s'han posat d'acord en anar-hi? no ho sé, és una crida, o precisament la recerca d'allò que es troba a la riba d'un altre mar?

La veritat és que les novetats que arriben d'altres països són molt repetitives, i enfocades en una direcció. Per evitar els enganys estem tornant a les noves que ens arriben per diferents camins per poder valorar la realitat. Per exemple, un dels amics s'ha trobat amb les manifestacions dels afectats per la venda de títols d'empresa per part dels bancs, coneguda com a "preferents". Allà està gairebé tot en mans de l'antiga Caixa Galícia i Caixa de Vigo, actualment NocaCaixaGalícia, intervinguda per l'estat, i esperant les condicions de quitança que imposarà el rescat financer des de la Unió Europea. Un passeig marítim ple de gent, la majoria gran, que al seu dia ja van ocupar el Parlament de Galícia, amb el seu president del PP a dins. Aquest company també m'ha comentat la gran quantitat d'estructures i cases que estan parades per tot el país sense vendre, cosa que confirma la relació entre la bombolla immobiliària i les preferents, doncs això no s'ho ha trobat a Astúries!

Una altra notícia, aquesta coneguda per internet, és la de la mort del Sr. Pousa Antelo, un dels "bons e generosos filhos de Breogan" que diu l'himne gallec. Impulsant el cooperativisme al camp gallec durant els períodes foscos de la dictadura, i lluitant pel seu país com Isaac Díaz o Valentín Paz, tots seguint les petjades dels patriotes Castelao i Poveda. Potser n'hauran tingut un record a les jornades cooperativistes de la UCE de Prada que organitza la fundació Roca i Galès?

Galícia va del verd al negre, i si Pousa Antelo es quedaria en el color verd, el negre el reservaria per al Sr. Feijoo, actual president autonòmic que recorda més als reaccionaris del segle XVIII que al famós escriptor il.lustrat, el pare Feijoo.  La convocatòria anticipada de les properes eleccions del 21 d'octubre estan marcades pels interessos de Madrid, personificats en el Sr. Mariano Raxoi, president analfabet a la cap i a la fi. Doncs cal vendre l'ànima per manar a la capital?. O és que el Sr. Rajoy s'ha llegit "Sempre en Galiza" de Castelao i es pensa que encara dorm al Pazo de Raxoi?

Davant de la catedral de Santiago es troba aquest palau, i la seva història és mereix un conte de Merlí redactat per Àlvaro Cunqueiro. Edificat al segle XVIII pel bisbe del mateix cognom Raxoi, en gallec castellanitzat, i Rajoy en reintegrat, conserva les sales esplèndides, de l'ajuntament i del seminari, però també els soterranis amb les presons per a la gent. No serà que a Madrid el president està mirant cap amunt mentre els seus peus es troben agafats pels grillons dels condemnats? Des de Catalunya, mantinguem la mirada atenta als gallecs "bons e generosos". A Galícia també tenim molts aliats, i moltes coses per compartir, incloent una bona taula.

Cap comentari: