Més enllà del continu geogràfic, voldria posar l'accent en la continuïtat filològica temporal. És a dir, l'evolució de les llengües romances: com neixen, creixen i es desenvolupen. I com poden recuperar les seves arrels: la base celta, l'estructura llatina, i la continuació germànica. Sense entendre llurs fonaments, que en diferents proporcions han conformat les llengües romances, no podrem projectar-les cap al futur.
Cal deixar-les respirar enmig de la segregació que han provocat les llengües neollatines. Siguin el castellà, el francès, o l'italià, com a llengües dels estats-nació, que han creat diferents estàndards dintre de les seves fronteres linials. De dret i de fet, an aïllat les llengües romances, creant espais acotats i marginalitzats. Aquesta política ha portat a la pèrdua de comunicació entre els parlars romanços, i la seva connexió amb d'altres llengües.
Les traduccions són importants, però també cal que la gent pugui recuperar l'autonomia lingüística que ha estat posada en mans de les acadèmies i les administracions públiques. Ja no es tracta d'un debat entre Mossèn Alcover o Pompeu Fabra, entre modernistes o noucentistes, el qual es va plantejar al segle XIX per prestigiar la llengua. Més aviat cal retornar a cada persona la cura en la seva expressió, responsabilitzant-se de la llengua sense deixar aquest paper en mans d'institucions oficials.
Aquesta actitud infantilitzadora provoca una pobresa uniformitzadora, i una industrialització, que deixa l'individu sol davant de les pressions econòmiques i polítiques. Un exemple clar ha estat el cas del xampany, on la paraula catalana ha estat gairebé esborrada per la marca del "cava". El resultat paradoxal ha estat que el nom "cava" desapareixerà, així com el mateix producte. Perquè no tenia arrel en la parla de la gent. Com que el producte s'ha degradat, també la seva denominació comercial. Al final, s'ha fet una fugida endavant amb un nom nou com Corpinnat!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada