La part final del llibre III de la Geografia d'Estrabó està dedicada a l'Ebre. L'Hiberus llatí que correspon a l'Iber, que vol dir oest en llengua celta, com Iwer o Iler. Ens situa la gran vall entre els Pirineus, i la serralada Ibèrica, Idúbeda. El seu naixement cap al nord-oest, el qual es troba al país dels Càntabres.
Parla de les poblacions de Saragossa, Cesaraugusta, i Velilla, Celsa en el curs del riu. El poble del territori són els Jacetans, els ibers de sota, que s'estenen cap al pla fins que arriben als límits de les ciutats d'Ilerda, Lleida, i Osca, les quals pertanyien als Ilergetes. Més enllà del riu Cinca!. Al nord de la vall de l'Ebre esmenta Pompelo, Pamplona, i Edasuna, potser Irun, i els pobles Bascos. També diu que la major part del Pirineu està habitada pels Ceretans, que són ibers, i que fan uns bons pernils. El seu nom vol dir "pobles del país fred".
Després ja parla de la Meseta, per on passen els rius Duri i Tagus, anomenats anteriorment, i que neixen a Ibèria. Al nord de la Meseta viuen els Berons. Cap al sud, els Arevacs de Numància, i d'altres ciutats, fins a la vora del riu Tagus.
Estrabó s'esplaia parlant dels costums dels pobles ibers, dels guerrers, semblants als "peltastes" grecs que ens recorden els almogàvers. Explica la manera de combatre, de vestir, i de com viuen entre ells. Després ja parla de les divisions polítiques, i de com els romans van organitzar les seves províncies. La Bètica era del poble i senat romà, senatorial per tant, i la resta de tota la Ibèria pertanyia a l'Emperador, cadascuna amb els seus magistrats.
En el darrer capítol ens parlarà de les illes. De les nostres Gimnèsies, les Balears, i les Pitiüses. A Mallorca esmenta Pollentia, Pollença, i Palma. Més enllà Menorca. A Eivissa, Èbisos, i Ofiüssa, que és Formentera. Lloa els seus foners, i la qualitat de les terres. La seva influència fenícia, la pirateria, i les llebres, fins que van dominar la seva plaga. Els romans portaren també colons ibers de la península.
Després torna a parlar de les illes de Gadira, Càdis, per la seva gran importància, de les Columnes d'Hèrcules, i dels costums antics sobre la toponímia i les fites monumentals. També detalla el règim de les fonts, de les marees, i d'altres fenòmens naturals. Per acabar amb les illes, i amb el seu tercer volum, ens parla de les Cassitèrides, a davant de la costa àrtabra, plenes de riquesa mineral. Són les actuals illes Açores, que eren conegudes pels cartaginesos, fins que van passar a mans dels romans. Estrabó exposa clarament que hi vivia gent, i els descriu, malgrat que els portuguesos diuen que quan les van conquerir no hi havia ningú.
Encara ens queden unes consideracions finals, les quals enllaçarem amb el llibre IV d'Estrabó. En aquest quart volum ens parlarà del països per sobre d'Ibèria. Trobarem els altres pobles celtes, amb els territoris de l'Aquitània, la Narbonesa i la Provença, i la Bèlgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada