Una generosa benvinguda que transmetia la il.lusió pel retrobament de Bikimel amb els escenaris després d'un temps de silenci. Contrastava la blancor de la sala amb un elegant conjunt negre i gris de la cantant, tocada amb un capell del mateix color. Afinar la guitarra, també la veu, posar-se a punt. Al davant un públic amatent que omplia les taules amb moltes ganes d'escoltar-la en directe.
Un concert amb dues parts destacades. El primer va ser un repertori en anglès de conegudes cançons modernes americanes, amb especial atenció a Bob Dylan. Va anar aixecant el vol a poc a poc, la veu trontollant asseguda a la cadira. Fins que va entrar en escena per acompanyar-la un excel.lent guitarrista com és En Felipe. I ja tot va anar prenent volada. El segon tram estava dedicat als seus èxits en català: Nen del Bosc, Farrera, etc... Si a les cançons angleses dóna un segell d'autenticitat, a les cançons catalanes trasllada amb escreix aquest esperit folc. Els moments culminants van comptar amb la participació de Meritxell Gené, que li feia costat. Aleshores Bikimel es va acabar d'aixecar de la cadira per volar damunt l'escenari.
El públic taral.lejava les cançons i gaudia plenament del concert en directe. Potser no va ser un recital perfecte, però sí que vam gaudir de la bellesa de la imperfecció. De la retrobada amb una gran cantant, que com un fènix ha retornat als escenaris. Al final dels aplaudiments i dels bisos, ella es va treure el seu capell negre. I nosaltres només podem fer que treure'ns també el barret davant d'ella. Una vetllada fantàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada