Hi ha una cançó molt maca de l'Anna Andreu: "Quietud". I la versió amb Rita Payés i Pol Batlle és sensacional. La lletra musicada és d'una poesia de la Maria Antònia Salvà. La poetessa ja no hi és i mon pare tampoc. La cançó m'acompanyava fa dos anys, com el sospir de l'absent.
Aquest mes d'octubre ens ha arribat el llibre d'Eva Piquer titulat "Difamació". En ell posa en evidència les crítiques que li va dedicar l'articulista Bernat Dédeu en el seu moment. Si la venjança se serveix freda, aquesta ha encès un bon foc. Tots dos tenen defensors en aquesta palestra, però cal posar l'origen d'aquest combat agre en el context de l'any 2017. D'aquest parer ha estat una altra escriptora, que volia donar una perspectiva més desapassionada, anant a l'inici de tot allò.
Recordo aquella vegada que Carles Capdevila va venir a presentar el diari Ara l'any 2010 a Sant Boi de Llobregat. Va ser un 26 d'octubre a dos quarts de 8 a Cal Ninyo. En Capdevila va engrescar uns quants per fer-se socis fundadors, perquè veies una persona que donava la cara per tirar endavant un projecte periodístic amb cara i ulls. Per desgràcia, l'any 2017 va morir d'un càncer. Ara ja han passat vuit anys d'aquell any en que vam viure al límit.
Adès he trobat a l'intercanvi de llibres el volum titulat "La Vida que Aprenc". És un recull dels seus articles publicats i que es va editar a l'abril del 2017, mesos abans de la seva mort. Certament va patir de valent, no només ell, personalment. En aquell any, tots vam passar la prova del foc amb el procés, i de tot plegat, només ens queden les cendres de la veritat.
Dels seus escrits, d'estil assossegat, voldria destacar alguna frase: "O celebrem l'estima o exhibim a cops la seva absència". I és aquesta absència, precisament la de Carles Capdevila, que deu trobar a faltar la seva dona i els fills, així com el Bernat, que veu que no hi ha gaire gent amb qui parlar cara a cara. "I de sobte, amb lleu frissament, una branca s'estremia. Era un ocell que hi venia, era el sospir d'un absent". De tots els nostres absents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada