Aquest diumenge 23 de març es farà la presentació del darrer llibre d'En Jordi Bilbeny a Montblanc. L'acte es farà al Museu Comarcal a les dotze del migdia. No gaire lluny de l'antic convent de Sant Francesc d'aquesta ciutat. Es titula "Sant Francesc, els Càtars i la llengua catalana". Un llibre molt recomanable per poder fer llum en les relacions socials d'aquest sant. Llegint-lo veiem com fins a quin punt estava Sant Francesc lligat a la història de Catalunya i Occitània. A principis del segle XIII el Papat decreta la Croada contra els Càtars. La lluita d'una fe contra una altra, una guerra civil cristiana, va ser cruel i amb moltes víctimes, sobre la consciència d'Innocenci III. Per altra banda porta, la Croada mostra la conquesta d'Occitània, amb l'inici de la colonització per part de l'Imperi Francès. El botí capturat és enorme.
En aquest sentit, el llibre assenyala el propòsit de Sant Francesc: salvar tanta gent com pogués de les matances gràcies a la fundació de l'Orde Franciscà, demanant empara als seus enemics, el Papat. Malgrat la cobertura religiosa, l'Orde va ser sotmès a un control ferri. I tota la documentació inicial va ser recollida per l'Església Catòlica. El propòsit d'aquest article és adonar-se del fet que no podem atorgar carta blanca en qualsevol document fet de part, és a dir, elaborat pels poders interessats en dominar el discurs històric. Clar i català, els historiadors oficials treballen sobre maresmes poc clares, que només fan que embolicar la troca per amagar la veritat. De vegades la història oral transmesa per la tradició és més veritable que la història documental. La última també hauria de passar pel sedàs de la crítica imparcial.
Per sort, els comtats catalans van sobreviure a la següent Croada contra els catalans, amb la victòria de Pere el Gran. Les Cròniques ens parlen de viva veu, i capgiren els relats del Vaticà. Cal contrastar les informacions diuen els periodistes, i què no haurien de fer els historiadors? Anant segles més endavant, es torna a manipular la història amb la Inquisició dintre de l'Imperi Espanyol. L'any 1498 es va morir Torquemada, però és el principi de segles d'intolerància i repressió ideològica. Al segle XVI la Contrareforma catòlica lluitarà contra els nous càtars, els protestants. Felip II anirà més enllà del Papat, fins i tot, amb la censura de llibres de tota mena i de la impremta. Tot això va demostrar el fracàs de la Reforma religiosa i cultural encetada per Erasme. Era una reforma ben intencionada, que va ser arraconada pels interessos imperials. Per això, molts pensadors van haver de marxar i exiliar-se del seu país. Calia buscar refugi en altres llocs per salvar la vida. Què més podem dir dels historiadors que fan cas de tots els documents oficials d'aquell segle XVI sense tenir en compte el context?
Ara tornarem a fer un altre salt, cap al segle XX, on els totalitarismes s'estenen per tot el món. En George Orwell és molt important pel crit d'alerta que fa amb els seus escrits. Allà parla del present i també del futur. Ens explica com es manipula el passat per controlar el present i el futur. Del paper dels historiadors oficials que segueixen fil per randa els marcs mentals que els han inculcat, els apriorismes culturals assumits sense cap reserva. Podem llegir la faula de la Granja dels Animals, i comparar-la amb el Llibre de les Bèsties d'En Ramon Llull. Però per a qui no va acabar d'entendre la faula, N'Orwell va escriure 1984.
Aquesta novel.la explica la societat totalitària, i fins i tot, com va més enllà de l'esmentada Inquisició Catòlica. Tal com diu l'autor, no només es vol perseguir els dissidents, sinó també convertir-los a la causa del poder. En l'escrit ens explica el procés detallat de com es va alterant el discurs històric, i la realitat, per adaptar-la a les necessitats de les classes dominants. Com allò que va ser és manipulat per fer creure una cosa diferent.
És una casualitat que Orwell tries l'any 1984 com un futur, que canviant els números de lloc, assenyalés l'any 1498 com a data clau en el perfeccionament de les tècniques de control social? Recordem que va ser l'any de la mort del més famós Inquisidor. I ara mateix existeixen aquestos inquisidors en tots els racons de la nostra societat, de dreta i d'esquerra. Són el símptoma d'una societat en crisi, on el totalitarisme i el fonamentalisme van guanyant la batalla d'aquest segle XXI, amb tots els mals que cauran damunt lo nostre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada