TRESCANT ALS PEUS DE NÚRIA

Aquesta setmana hem pogut sortir a buscar la fresca als peus de Núria. No hem anat al Santuari, però sí que hem fet cap a Ribes de Freser. Hem tingut temps de tot, estones de sol, i força més estones de núvols, i per sort, prou pluja arreu. El poble no és tan gran com altres poblacions, però encara manté els serveis necessaris com a centre de les Valls de Ribes. La crisi econòmica també li està passant factura, però voldria destacar l'esperit d'un poble viu, amb ganes de tirar endavant. La qualitat dels seus productes alimentaris i de l'hostaleria fan de reclam enmig del laberint de carreteres que la travessen. També de la  sort que tenen per la línia del tren i el cremallera. 

Tot això en un lloc on es troben fins a tres rius, els quals baixen de les muntanyes del Pirineu. El curs principal és el Freser. Al seu costat es troba un bonic passeig dedicat a l'Àngel Guimerà, amb plataners. Allà raja una font ufanosa, i ben a la vora es poden contemplar els plafons del Centenari de l'Arribada del Ferrocarril al voltant de l'any 1919. Molt ben exposat i explicat, ens adonem del reviscolament que va representar per aquestes valls. A més de la connexió internacional per la Tor de Querol, el tren va portar molts estiuejants de Barcelona a la població. Entre ells es trobava l'Àngel Guimerà. Com que aquest 2024 també està dedicat al gran escriptor, han aprofitat per recordar aquestos lligams. Si moltes poblacions tenen una Fira Modernista, com la de la Colònia Güell, a Ribes han apostat per celebrar una Fira Noucentista. El nom és la Festa de l'Estiueig. Aquesta es va fer del 26 al 28 de juliol. Us recomano el full de la publicació "Petraria".

Què ens sembla la idea? Fantàstica, perquè l'enginy fa que s'aprofiti l'ocasió per tocar un tema que interessi a la gent del poble i als que venen de fora. Un altre exemple és la programació de la Festa Major de la Mare de Déu d'Agost. Els actes segueixen un criteri força tradicional: sardanes, ball, tallers per la canalla, cercavila, sopar comunitari, etc... Potser no és molt original, però posen l'èmfasi en fer que tothom s'ho passi bé, més que fer exhibicions de cara a la galeria d'internet. La prova més evident és que l'alcaldessa estava ajudant a posar les cadires per al sopar. Es mereix un gran aplaudiment! Tant com els que s'han dedicat a la Colla dels Gegants de Ribes. Els 40 anys ben portats pel Manelic i la Núria els han fet protagonistes de la samarreta commemorativa. 

A més de ballar, també vam trescar per camins i valls. Contemplar el paisatge meravellós que ens compensa de sobres l'esforça i les suors de la pujada. I el soroll de l'aigua que sentim propera a cada passa. Aquesta aigua que s'ajunta en el Freser. L'origen del seu nom és tota una declaració d'intencions. L'etimologia celta ens recorda que "ster" vol dir riu, i que "rev" vol dir gebre o gel. Rev-Ster es transforma en F-re-ser. Només cal posar al davant la t i fer el canvi per f per obtenir el nom. Aquest voldria dir el riu de les neus, o del gel. 

A l'estiu tot això ens fa pensar en una mena de Suïssa a la catalana. Cal que la gaudim amb el cor agraït. Enmig d'un paisatge impressionant, digne d'una pel.lícula. Trieu-ne potser "Terra Baixa", que podreu trobar algun dia al Cinema Catalunya. La sala ha estat recuperada enguany per l'associació d'Amics del Cinema de la Vall de Ribes. Nosaltres també ens hem ben reviscolat.