LA LLUM ANTIGA DELS LUSITANS

Lisboa ha estat sempre lloada per aquella llum especial que s'escampa des del cel serè. Certament per a la capital de la Lusitania, tant important com la seva llum, és el reflex de la seva aigua, i del riu que hi desemboca formant un port segur i ample per a qualsevol nau. En els temps antics, el nom que van recollir els romans per a aquesta ciutat és el d'Olisipo. Vés per on, ens anem a l'altre costat de la Península, a terres lusitanes. Són també celtes? 

Doncs el nom d'Olisipo també ens ho confirma. Ja sabem que O- vol dir el seu o els seus. Ens trobem amb li, la síl.laba derivaria de "loa" que vol dir cullera, o "loar", pronunciat "lwa" que vol dir lluna. El significat seria el de entrant o badia corbada. La síl.laba -si derivaria de "sioul", pronunciat "siwl" que vol dir tranquil o quiet, per tant és l'estuari del riu Tejo. I la síl.laba final seria -po per "pod", com un pot, o bé, de "pobl" que vol dir poble. Caldria refinar més les opcions que tenim, però no s'allunyen gaire del paisatge en el qual es troba esmentat el nom del lloc. Ja sabem que d'Olisipo surt el nom de Lisboa, o Lisbona. Però el camí no ha estat gaire clar. Sí que podem entendre que Li-si-po es contrau per donar Lis, malgrat que es perd el seu significat original. L'etimologia celta explica els noms antics de les Ophiuses i d'Olisipo,

Pel que fa al nom dels lusitans, s'han donat explicacions de la seva etimologia al voltant de les herbes, o de la mala fama sobre la manca de neteja corporal. Realment, no crec que cap poble es vanti de ser poc escrupolós en la seva higiene per admetre un nom així. Potser seria millor provar en el camp de les medicines, perquè tots els pobles coneixien els remeis que necessitaven. Després de veure el probable significat de Lisboa, jo estiraria el fil per aquest costat. Si descomposem Lu-Si-Tania ens trobem amb Lu, que podria venir també de Li, o Lwa, és a dir, lluna, i en aquest sentit tornem a trobar uns estuaris tranquils als rius, en contraposició a la duresa de l'Atlàntic. La tranquil.litat de l'estuari ens la marca la síl.laba "si".

També podem interpretar l'esment de "Serpents" en els textos que parlen dels lusitans. Fins ara es parla de l'adoració a les serps, però si analitzem la paraula trobarem  "Ser- Pents". Recordem que "Ster" o "Ser" vol dir riu, i que "penn" vol dir turó. Per tant, l'element més important per aquest poble és l'eix que marca el riu Tagus, el Tejo, i doncs, ens parlaria del riu que neix o està envoltat pels turons. Com així ens mostra la conca del riu fins a la desembocadura de Lisboa. Els mapes de la província romana de la Lusitania ens mostra com l'eix central és la conca del riu Tajo, incloent l'actual Extremadura i l'Alemtejo. Fet i fet, observant amb llum natural ens adonem de molts coses, malgrat que alguns prejudicis polítics interessats ens emmascarin la veritat.

ETIMOLOGIES ILERGETES ENTRE CELTES I GOTHS

Els estudiosos ens han parlat de la influència de la llengua basca, l'euskera, en el català. Especialment Joan Corominas va defensar aquesta tesi, la qual està ben exposada en la magna obra de l'Onomasticon Cataloniae. El treball que va fer sobretot en el parlar del Pallars és important. Però fins a quin punt podem donar al basc la categoria de fonament?  Fins i tot Corominas ha de tenir en compte altres pobles, i llurs llengües, en el procés de formació de la nostra llengua. A més del llatí, hauria de tenir més en compte els celtes o gals, anteriors als romans, i els germànics o goths, posteriors als llatins. 

El filòleg ens parla de sorotapte, i altres denominacions específiques, quan parla d'etimologies prèvies a la romanització. Aquesta llengua incògnita es pot reconèixer si apliquem el coneixement de les llengües cèltiques, encara vives, de la branca britònica: gal.lès, cornuallès, i sobretot, la bretona. Sobre aquesta proposta en faré un quants exemples per destacar la seva pervivència en el parlar popular, i els manlleus que existeixen amb d'altres llengües. En aquest cas, amb el germànic.

Una mostra clara és l'etimologia de Tremp. Tremp és el nom original, i ens adonem que Trimplo és una traducció al llatí. És una llatinització d'un nom antic. Si cerquem Tremp en llengua celta, trobem "tremen", i "trempeln", en llengua gothica. Molts noms catalans han perviscut amb la seva denominació idèntica en català actual com antic, això en referma que és el nom original, i el nom llatí una traducció. Com per exemple, Sant Boi de Llobregat. Aquest fenomen ja s'esmenta en "Història de la Llengua Catalana" de Josep M. Nadal i Modest Prats. Això ho esmenten comparant el nom llatí amb els recollits en els capbreus d'aleshores i amb els topònims actuals. Com Loria, Meranges, Salent, Palerols, etc...

Tant el "tremen" celta, com el "trempel" germànic ens vol dir volta, o desviació en el camí. Perquè Tremp estava en el camí que permetia superar l'estret de Susterris, on està el pantà de Sant Antoni. I en el cas de Tremp, encara es fa més evident. El fet que el nom donat als seus habitants, trempolins, s'acosta molt més a la seva significació original gothica. Penseu que l'urbanisme antic de Tremp segueix el patró romà encreuat, i que a un extrem de la població es troba el Peiró, potser l'antic oppida ilerget. Ben aprop tenim Talarn, fins i tot Corominas li atorga un origen celta. Però és que en germànic ens significaria Tal-arm, o braç de la vall. Un altre exemple dels lligams celtes i germànics és el topònim d'Envall, a la Vall Fosca. En-vall ens mostra l'adjectiu Enc, en celta, i Enk, en germànic que vol dir estret. Per tant, tenim una vall estreta tal com veiem en el seu paisatge.

Pel que fa als rius, recordem que "Ster" en bretó vol dir riu, i els topònims derivats ja els hem explicat en altres articles: Ser, Segre, Esterri, etc... A més tenim les Nogueres, els nostres afluents que neixen enmig de roques punxegudes. En germànic està la paraula "nocke" que vol dir roca punxeguda. A més ens trobem que en irlandès "cnoc" vol dir turó. Si anem a buscar més exemples, ens trobem amb el de Terradets. El gran congost del Montsec que ens derivaria de Terr- riu, i -adets, on la paraula bretona "a dreuz" vol dir que travessa, que creua, en el nostre cas la serralada.

Què més podem dir? Si mirem els noms antics recollits pels romans, els quals prenien nota del nom que li donaven els seus pobladors, podem mirar de trobar-ne el significat. Com a exemple, a la Depressió Central tenim el tossal de Gebut a la població de Soses. Allà s'han anat fent les excavacions d'aquest oppida d'època ibera, que va ser abandonat fa segles. Segurament que als seus peus es trobava prou aigua per poder abastir la població. En aquest cas, Corominas ens dona diferents etimologies, però cap és concloent. De fet, jo diria que el nom s'ha mantingut inalterat durant segles. Gebut derivaria del celta "Ker o Ger", que vol dir poble, i la terminació -ut provindria del celta, -ul, que en bretó fa "uehl", i vol dir alt, aixecat. Recordem que aprop de Balaguer també ens trobem amb la població de Gerb, als turons al costat del riu Segre, que seguiria el mateix patró. 

En resum, moltes de les etimologies dels topònims que s'han establert oficialment concorden poc amb el seu paisatge. I el nomenclàtor oficial encara les emmascara més, com a Rialp.  Sense descartar altres influències, el fonament de les llengües celtes britòniques en la formació de la llengües romances, i en el nostre cas, del català, es fa evident. Per tant, aquesta raó ens demana recuperar i treballar en la nostra etimologia, la qual no és cap clos tancat. No fem cap favor al gran filòleg Corominas, ni a nosaltres mateixos, si deixem de banda les perspectives de recuperar els nostres tresors.

TRESCANT ALS PEUS DE NÚRIA

Aquesta setmana hem pogut sortir a buscar la fresca als peus de Núria. No hem anat al Santuari, però sí que hem fet cap a Ribes de Freser. Hem tingut temps de tot, estones de sol, i força més estones de núvols, i per sort, prou pluja arreu. El poble no és tan gran com altres poblacions, però encara manté els serveis necessaris com a centre de les Valls de Ribes. La crisi econòmica també li està passant factura, però voldria destacar l'esperit d'un poble viu, amb ganes de tirar endavant. La qualitat dels seus productes alimentaris i de l'hostaleria fan de reclam enmig del laberint de carreteres que la travessen. També de la  sort que tenen per la línia del tren i el cremallera. 

Tot això en un lloc on es troben fins a tres rius, els quals baixen de les muntanyes del Pirineu. El curs principal és el Freser. Al seu costat es troba un bonic passeig dedicat a l'Àngel Guimerà, amb plataners. Allà raja una font ufanosa, i ben a la vora es poden contemplar els plafons del Centenari de l'Arribada del Ferrocarril al voltant de l'any 1919. Molt ben exposat i explicat, ens adonem del reviscolament que va representar per aquestes valls. A més de la connexió internacional per la Tor de Querol, el tren va portar molts estiuejants de Barcelona a la població. Entre ells es trobava l'Àngel Guimerà. Com que aquest 2024 també està dedicat al gran escriptor, han aprofitat per recordar aquestos lligams. Si moltes poblacions tenen una Fira Modernista, com la de la Colònia Güell, a Ribes han apostat per celebrar una Fira Noucentista. El nom és la Festa de l'Estiueig. Aquesta es va fer del 26 al 28 de juliol. Us recomano el full de la publicació "Petraria".

Què ens sembla la idea? Fantàstica, perquè l'enginy fa que s'aprofiti l'ocasió per tocar un tema que interessi a la gent del poble i als que venen de fora. Un altre exemple és la programació de la Festa Major de la Mare de Déu d'Agost. Els actes segueixen un criteri força tradicional: sardanes, ball, tallers per la canalla, cercavila, sopar comunitari, etc... Potser no és molt original, però posen l'èmfasi en fer que tothom s'ho passi bé, més que fer exhibicions de cara a la galeria d'internet. La prova més evident és que l'alcaldessa estava ajudant a posar les cadires per al sopar. Es mereix un gran aplaudiment! Tant com els que s'han dedicat a la Colla dels Gegants de Ribes. Els 40 anys ben portats pel Manelic i la Núria els han fet protagonistes de la samarreta commemorativa. 

A més de ballar, també vam trescar per camins i valls. Contemplar el paisatge meravellós que ens compensa de sobres l'esforça i les suors de la pujada. I el soroll de l'aigua que sentim propera a cada passa. Aquesta aigua que s'ajunta en el Freser. L'origen del seu nom és tota una declaració d'intencions. L'etimologia celta ens recorda que "ster" vol dir riu, i que "rev" vol dir gebre o gel. Rev-Ster es transforma en F-re-ser. Només cal posar al davant la t i fer el canvi per f per obtenir el nom. Aquest voldria dir el riu de les neus, o del gel. 

A l'estiu tot això ens fa pensar en una mena de Suïssa a la catalana. Cal que la gaudim amb el cor agraït. Enmig d'un paisatge impressionant, digne d'una pel.lícula. Trieu-ne potser "Terra Baixa", que podreu trobar algun dia al Cinema Catalunya. La sala ha estat recuperada enguany per l'associació d'Amics del Cinema de la Vall de Ribes. Nosaltres també ens hem ben reviscolat.