Etimologies dels topònims "Barkeno" i "Baetulo" als territoris coneguts per Catalunya segles després. A l'arribada dels romans es van trobar les poblacions i la gent que hi vivia en aquestos territoris. Eren celtes, o gals, o ibers, tots coneguts o batejats amb noms diferents, però que signifiquen tots lo mateix. Com ja n'hem parlat en un altre article, ibers, eren els pobles celtes de l'oest del Mediterrani, des del punt de vista grec o romà. Per tant, podem esbrinar el significat dels noms dels pobles celtes i la seva distribució territorial gràcies a la transcripció de l'alfabet ibèric, i de les fonts dels textos clàssics, que recollien el seu nom.
Malgrat la distància de segles fins arribar als nostres dies, podem trobar llur significat d'acord amb el coneixement de les llengües celtes que ens han pervingut fins al segle XXI. Especialment pel que fa al grup de llengües que agrupen el Gal.lès nord, el Gal.lès sud, que és Cornualla, i la Bretanya. La recerca de les paraules i la comparativa de llengües ens fa veure que existeixen comparticions, encara que sigui a nivell fonètic. A més, també existeixen manlleus amb el grup germànic, que han estat mantinguts entre les llengües romàniques. Abans i després de l'arribada dels romans i dels llatins. Per veure aquestes interrelacions socials, i per tant, a nivell lingüístic, es pot donar un cop d'ull a Juli Cèsar i la seva Guerra de les Gàl.lies.
En un article anterior vam parlar dels significat de la distribució territorial i del significat celta dels noms dels pobles a l'actual Catalunya. Ara voldria esmentar alguns topònims de lloc, és a dir, de poblacions destacades de les quals sabem el nom, a les quals es pot atorgar un significat que va lligat al paisatge i a la cosmovisió celta o gal.la. Podem parlar de "Barkeno", l'actual Barcelona. Sabem per les troballes arqueològiques que la població es trobava a la zona de Montjuïc, la muntanya que dominava el Delta del Llobregat i el Pla de Barcelona. No era encara la petita illa on neixeria la Barcino romana. Aleshores gairebé una illa. Què podem dir de Barkeno? S'han buscat etimologies gregues, semblances amb una població del Nord d'Àfrica, etc... Cal que tornem al terreny. Montjuïc és una muntanya destacada que s'endinsa dintre del mar, és a dir, un cap. La paraula Bar-ke-no ens diu que "bar" és un cim, una punta, amb la paraula "bar" celta. No han fet servir "penn". Però sí que tenim "ke-" que seria poble, o "ker". I també "-no", que ens acosta molt al significat de "kernow", és a dir, de la cantonada o banya que dibuixa la península. "Bar-kernow". És el cap de la banya, com dir que és el cap de la Cornualla.
A l'època romana, la població més important de la zona era "Baetulo". El municipi era el més gran en població i extensió per una raó molt senzilla, per l'aigua del Besós. Què voldria dir el nom de Baetulo? O "Baitolo". Doncs per una banda tenim "bae" que vol dir badia en bretó, "-tu" que vol dir costat, vora, "-to", i "-lo" que si fa com "loch" vol dir barraca, o cabana, és a dir, poblament al costat de la badia que aleshores formava la desembocadura del riu a la vora de la mar. Com podeu veure, es manté la regla bàsica de la toponímia, que és la connexió entre el nom donat per la gent. La qual viu en un context geogràfic que marca un significat concret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada