Aquest mes de març del 2020 estem pendents de la pesta a casa nostra. Però aquesta atzagaiada va acompanyada d'altres notícies més habituals en les cròniques de successos. Una d'aquestes és la captura de tres lladres que es vestien amb uniformes de la policia per robar a la gent. En aquest cas, com a guàrdies civils. Després d'actuar a les Garrigues, els van enxampar a la zona d'Artesa de Segre. Més que el fet del robatori, destacaria com l'uniforme camufla les intencions delictives d'aquestes persones. L'hàbit fa el monjo, o no? . El problema avui dia és que la frontera entre el mal i el bé està desdibuixada. Hom ja no confia en el poder, ni en la seva autoritat. Aquesta societat està malalta perquè qui hauria de donar exemple són els primers que fan malvestats. Per això, els ciutadans veuen les connexions soterrades entre els de dalt de tot amb els de baix de tot. És allò que és tant antic, si un en menja dos, l'altre en menja quatre. Entremig es troben les víctimes, qui gemega ja ha rebut. A sobre la gent quan vota es tira terra a sobre, i cada dia els van enfonsant més en el fangar.
Per denunciar aquestos mals, va néixer la novel.la negra. No ens enganyem, la tradició cultural del nostre poble ja transmet els fets delictius des de fa l'antigor mitjançant romanços, cançons, llegendes, i escrits històrics, siguin sentències o investigacions judicials. Sempre han tingut bec les oques. A partir del segle XIX i XX es volen escriure aquestes cròniques amb llibres per modernitzar aquesta tradició. Els catalans no són aliens a tot això. I a Ponent, també, és clar. Precisament serà Manuel de Pedrolo un dels fundadors de la col.lecció la Cua de Palla que va plantar les arrels d'aquest gènere a casa nostra. Perquè també existeix una "cosa nostra". I no és un fenomen importat dels Estats Units.
Actualment ens trobem escriptors d'origen lleidatà, fills de la immigració a l'àrea metropolitana de Barcelona, dedicats a la novel.la criminal. Com els títols més recents de Marcel Fité, amb "Escacs d'amor i mort", ambientats a la ciutat. També d'altres alternen la residència habitual amb la casa pairal, com la Raquel Picolo, més enfocada al gènere fantàstic. Poden estar ambientades al camp, a una ruralitat que no és aliena als seus vincles actuals amb la ciutat. També podem trobar-nos amb escriptors com el Pep Coll que fa temps van escriure "L'abominable Crim de l'Alsina Graells", o la més recent de "Dos taüts negres i dos de blancs". Dintre de l'àmbit dels contrabandistes, també recordem les narracions al voltant de la població de Tor, del Carles Porta, i les connexions amb Andorra. També cal destacar l'Albert Villaró amb "Obaga".
Aquesta collita ufanosa ha permès la consolidació del Festival el Segre de Negre a Lleida. I que les novetats vagin apareixent a raig, com la darrera de Marta Alòs, o del David Marin, barceloní trasplantat a Lleida, fent el viatge invers, amb "Purgatori" o la més recent d'"Appletown". Aquesta última ens fa una distopia amb la ciutat de Nova York, com si l'emigració lleidatana hagués fet com la siciliana. De fet, ja sabem que Barcelona és la Nova York de Lleida. Ben travada, i amb personatges ben caracteritzats i reconeixibles. Us la recomano també per la seva humanitat i humor negre al voltant dels desitjos i misèries de cadascú. Quedaria pendent una novel.la negra sobre l'emigració a l'Argentina. Fins i tot, des de Ponent ens n'aniríem fins al Far West, a Califòrnia i la costa Oest.
Ara mateix estem paint el tsunami del virus de la corona, i cal que tornem a Pedrolo, l'escriptor que va plantar aufals per a la literatura catalana del futur, per tenir present la seva visió de futur amb aquelles novel.les, algunes molt experimentals, però d'altres que se'ns fan actuals com l'original d'Acte de Violència, que es deia "Estat d'Excepció". Encara ens trobem que els lladres d'avui dia van disfressats de molta mena, sigui amb corbata o amb uniforme. N'han detingut tres que es disfressaven de guàrdia civil, com tres flors negres enlloc de les blanques nuades de l'escut. A veure si els podem detenir per posar a la presó de Lleida, i no deixem que ens posin a nosaltres a la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada