Tal com existeixen dues Califòrnies, la Baixa a Mèxic, i l'Alta als Estats Units d'Amèrica, també trobem dues portes daurades aprop de la ciutat de San Francisco. Una porta és l'estret famós conegut amb el nom de Golden Gate, el qual permetia l'entrada per mar a la gran badia. Aquest pas difícil de travessar obria la porta al recer de l'enorme regió coneguda com l'actual Bay Area. Precisament per poder evitar fer la volta per terra, el 5 de gener del 1933 es va començar a construir el pont que connectava les dues ribes: des de Sant Francesc cap al comtat de Marina. Un pont impressionant que no es va acabar fins a l'any 1937. El pont va rebre el nom de Golden Gate, la porta daurada.
Per als catalans existeix un altre pont, encara molt més llarg, el que van aixecar entre Catalunya i Califòrnia al segle XVIII. Un pont dissenyat des del virregnat de la Nova Espanya, a Mèxic, conquerida dos segles abans per Ferran Cortès. En el qual els arquitectes, paletes i manobres van ser principalment militars i missioners catalans del Principat i de les Illes. Els encapçalaven Gaspar de Portolà i Juníper Serra, els quals feren les exploracions dels diferents països i gents que habitaven en allò que avui dia coneixem com a Califòrnia. I encara més enllà, per assegurar els límits de l'Imperi Espanyol. Molts d'ells rebien com a herència dels pares la Guerra de Successió, del bàndol contrari austriacista, i d'altres l'herència d'una sospitosa religiositat jueva. Sota el règim borbònic calia fer carrera i esdevenir un home respectat i admirat.
Aquest pont es va anar esvaint a mida que les vides d'aquestos catalans acabaven. Però van deixar una herència, van deixar uns fonaments prou fondos per aixecar un nou país. També els seus hereus han volgut reivindicar la seva tasca, de vegades destructiva, d'altres constructiva. Per sort, podem acostar-nos-hi molt gràcies a la publicació del llibre de Santiago Suñol i Molina: "L'Epopeia Californiana de Catalans i Illencs (1764-1848)" editada el 2015 per Llibres de l'Índex. Una bona edició, fàcil de llegir, que flaqueja en la part gràfica, per la dificultat de reproduir els mapes amb prou bona qualitat. Més enllà de la part tècnica, cal deixar-se emportar pel relat dels fets que fonamenten allò que anomenem epopeia. Una fita per retrobar les petjades catalanes resseguint la biografia i els fets de tota aquella gent que hi va anar. No només dels capdavanters, sinó de tots aquells que els envoltaven en aquella aventura. Des dels oficials, fins als soldats, des dels missioners fins als colons. Des dels imperis colonials europeus competint per les riqueses d'Amèrica fins als indis i nadius que patien l'aculturació i el domini per part dels invasors, les seves lluites i els esforços per la supervivència...
Un llibre d'història que exposa una panoràmica de tot allò, sense entrar massa en valoracions personals, deixant això en mans del lector. No pren partit directament, perquè el llibre en sí ja és tota una declaració d'intencions. Parlar de la història per parlar dels seus protagonistes, i de tot allò que podem redescobrir anant a la recerca dels seus escrits, i de les fonts originals quan és possible. Aquesta Nit de Reis us recomano aquest magnífic regal que ens ofereix Santiago Suñol. Una porta daurada al coneixement de la nostra història, i al paper que hem fet els catalans al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada