diumenge, 3 de novembre de 2019

LA FRONTERA SUD DE LA GAL.LIA NARBONESA

Quan mirem els mapes que ensenyen els límits de la província de la Gàl.lia Narbonesa, es veu que per una banda tenim els Alps a l'est, i cap al sud, es talla completament als cims dels Pirineus. Com veurem és una cosa absurda, si a l'est no queda tallat pels cims dels Alps, que inclourien tota l'Helvetia, perquè al sud sí que ho tallen als cims? Després ja veurem als segles posteriors com es separa la Provença de la Gàl.lia Narbonesa, i que es creen aquestes províncies tampó amb la Itàl.lica.

Potser caldrà anar al principi de la creació de la Gàl.lia Narbonesa, amb la capital a Narbona, Narbo Martius. Recordem que la província no neix amb Juli Cèsar, sinó amb la conquesta dels Escipions durant la Guerra Púnica amb els cartaginesos. Per això, sempre va ser una província senatorial, i no pas imperial. Què fan els Escipions?  desembarquen a Empúries, ciutat grega, dintre dels territori dels Indiketes, com els anomenàven els grecs. Però els grecs saben que els celtes s'anomenaven a ells mateixos gals. Per què allà? perquè hi ha badia immensa de Roses que permetia el desembarcament de les tropes en una platja ben ampla. I a més, d'allà cap a l'est hi havia el camí més directe per tallar els passos dels Pirineus que havia franquejat Hanníbal amb el seu exèrcit camí de Roma. Hanníbal sabia que no podia passar per la Jonquera, el camí habitual, i que calia franquejar-los per altres llocs. Els següents passos són els del Coll de la Manrella, massa aprop de la Jonquera. Encara queda el coll d'Ares, al Ripollès que permet el pas pel Vallespir. Després el pas per la Cerdanya, el coll més ample i fàcil de creuar remuntant des de la vall de l'Ebre, enlloc de pujar pel Vallès, exposat al congost de Bertí. Encara ens quedaria el pas més a l'oest del port de la Bonaigua, pel Pallars, però impracticable a l'hivern, i que porta cap l'oest, cap a l'Aquitània, i no cap a l'est.

Des d'Empúries es farà després la via cap a les muntanyes, riu amunt, el Fluvià... el Flumen Via? . El cas és que faran la via romana del Capsacosta per arribar fins al coll d'Ares, i fins a la Cerdanya per la collada de Tosses... Un cop guanyada la guerra púnica, els romans s'hi queden. Fora de la província hi ha molt territori de la Gàl.lia i de la Hispània sense conquerir. La província queda més ben comunicada amb Roma per mar que no pas per terra. Aleshores per què deixarien la Gàl.lia Narbonesa partida a la ratlla de la Jonquera? de cap manera, calia conservar els passos de muntanya tant dels Pirineus com dels Alps, i no es podien abandonar, això qualsevol militar amb seny ho sap. La frontera sud es va establir a la conca del riu Llobregat, i seguint la geografia catalana, que des de temps mil.lenaris traça un arc que arriba fins al Montsec. Aquest arc fa de frontissa dels Pirineus, controla el pas del Segre i del Llobregat, així com els seus afluents. En segona línia tenim la conca del riu Ter. Però tots tenen el naixement en una zona ben propera. El descobriment d'un fòrum romà únic a la ciutat de Iulia Líbica ens fa adonar de la importància de la Cerdanya.

Alguns poden objectar que aquestos no eren els límits al sud, però us volem recordar que la frontera romana, el limes, no és pas una ratlla. És un territori de pas, en el qual es marca la línia divisòria per un curs d'aigua, com un riu, tal com passa amb el riu Rubicó. Contra la meva tesi es pot objectar que les vies romanes que s'exposen a les taules de Peutinger surt la frontera als Pirineus, però si es llegeix atentament, quina casualitat, el tros que falta parla precisament d'aquesta frontera sud entre la Gàl.lia i Hispània. I si mireu el mapa, la part catalana apareix al segon mapa...!

Cap comentari: