diumenge, 30 d’octubre de 2016

L'IMPERI GALLEC O IMPERIO GALEGO

Els resultats electorals de les eleccions autonòmiques de Galícia el 2016 posaven de manifest l'èxit de l'imperi gallec. No se'n parla gaire d'aquest imperi, que domina l'estat espanyol des de fa molts anys, fins i tot diria que des de fa alguns segles. Aleshores de l'entronització de la dinastia borbònica al regne d'Espanya, els gallecs van anar incrementant la seva expansió dintre de les seves institucions. En el segle XVIII ens trobem amb l'edificació de l'emblemàtic Pazo de Raxoi a la mateixa capital, Sant Jaume de Galícia, com a símbol d'aquest fenomen.

Quedava lluny la repressió de la revolta dels Irmandinhos, a mans d'Isabel de Castella. Tal com faria després amb la noblesa gallega. Tot i que de fet, qui va executar l'esclafament de la revolta agermanada es deia Berenguer, és a dir, d'origen català. Per aquest motiu, la catedral de Sant Jaume va batejar una de les seves campanes, la Berenguela, amb aquest nom, recordant que el seu batall el formaven els caps dels ajusticiats. La vida dóna moltes voltes. Qui no ho compararia amb la torna de l'entrada de l'exèrcit de Franco per la Diagonal, segles més tard, on molts gallecs van fer carnatge dels catalans?

Més enllà dels components ideològics, existeix també una lluita entre els diferents pobles. Ha estat moltes vegades així que sota un vernís cultural s'ha fet una crítica dels altres. Què podríem dir sinó del nostre famós Cuixot de la Manxa ? La prova més recent de tot això ha estat la recent investidura del president del Gobierno del Estado a Madrid. El triomf de Mariano Raxoi és l'últim exemple de com els gallecs controlen l'imperi espanyol. I com els diferents partits polítics responen als interessos majoritaris dels diferents pobles. Com el partit que representa els interessos andalusos ha deixat abandonats als seus emigrants catalans, o com el que representa als castellans està subordinat als gallecs.

No debades, els gallecs han col.locat els seus homes a tots els dos partits majoritaris de la segona restauració borbònica, i en tots els organismes públics, o privats que han pogut. No hi ha cap administració pública que no tingui el seu contacte gallec, cap ni una. Per exemple, fins i tot a una ciutat com Sant Boi de Llobregat. L'escàndol de les facilitats per instalar Azkar a l'aeroport del Prat és simptomàtic. En aquest cas s'esmentava José Blanco, Pepinho, del PSOE. Però en l'àmbit econòmic, sobretot financer, es veu més, com el destacat de Rodrigo Rato, ratolí en català, o de José Gonzalez, al capdavant del BBVA. O com Mario Conde va fer carrera a l'empara dels seus orígens. Pel que fa a l'economia, què me'n diran d'Inditex?. El comportament clànic dels gallecs, és a dir, celtes, forma part de la seva personalitat.

Però tota aquesta gent que ha triomfat, ho han fet deixant enrera la seva ànima. S'han convertit en "lobishomes", és a dir, homes llop, que per on van parlen castellà i no toleren que a Catalunya els parlis en català. És la mentalitat imperialista, que ha arraconat tot allò que als ulls dels estranys era motiu de mofa i burla, com aquells acudits de "gallecs" que corrien molt de temps, sobretot per part dels castellans. I ara, vés-los a explicar? . És clar, l'idioma gallec que a l'edat mitjana s'esplaiava per les corts com a símbol de cultura i gentilesa, seguint el model occitano-català, ja no és una referència per als "lobishomes".

Ara entrarem una altra vegada en aquella "longa noite da pedra" que deia el poeta, esperant que algun dia torni a sortir el sol per a tothom. I que la llum del nou dia esvaeixi la "santa companha"; ara ja no la formen pas les ànimes en pena dels difunts, sinó les ànimes perdudes dels vius que han conquerit el seus mons. De què serveix guanyar el món, diu la Bíblia ? Esperem la resurrecció dels esperits, i la vida nova, però abans caldrà lluitar molt. Nosaltres, des de Catalunya, recordarem aquells gallecs "bos e generosos" que ens han fet costat, fent honor a la seva terra. Des d'aquí, restarem en l'esperança d'aquell "Sempre en Galiza".

Cap comentari: