dilluns, 28 d’abril de 2014

La Creu de Jean Jaurés

Aquest 2014 se celebren a Occitània els cents anys de la mort de Frederic Mistral i de Joan Jaurés. Amb ells se n'anaven els seus somnis i les seves lluites per aquest món, malgrat que també van ser conscients del fracàs dels seus ideals. Mistral va arrencar de la seva terra una literatura per a la posteritat, potser el seu cant del cigne. Jaurés la va portar a l'avantguarda social, potser més enllà. Tots dos van coincidir al seu dia a Albi, el poeta presidia la trobada felibrista, i el polític exercia d'organitzador com a professor d'institut. No van arribar a connectar, malgrat que tots dos defensaven l'aportació del seu país occità a la construcció i el progrés de la França, com a estat i com a imperi. Així ho exposa prou bé l'escriptor i editor Jordi Blanc en el seu llibre "Jaurés e Occitània" editat el 1985 per Vent Terral.

La vida i obra de Joan Jaurés és reconeguda i homenatjada en nombroses estàtues i carrers de la Republique Française. És al seu bressol, al departament del Tarn, on podem trobar les passes que el van projectar amunt, cap a París i el parlament nacional. Nascut a Castra, exerceix de professor a Albi, per dedicar-se a escriure i fer carrera política com a diputat per Caramaus, on les mines de carbó i altres indústries annexes, com la del vidre, permetien l'existència d'uns treballadors que havien deixat el camp. La millora de les seves condicions a nivell educatiu, sanitari i laboral van ser el motor de la seva acció política mitjançant el partit socialista. A diferència del felibrisme que no va implicar-se gaire en la qüestió social, el socialisme de Jaurés feia d'aquesta implicació en la lluita de classes el seu eix programàtic. Però establir el lligam entre el progrés social i el progrés de l'estat-nació, va condemnar Jaurés i el seu projecte a la mort. Pocs dies abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial va ser assassinat. Els interessos de França enfront l'emergència d'una Alemanya que li disputa l'hegemonia al continent europeu l'aboquen, doncs, a sacrificar els seus treballadors com a carn de canó a les trinxeres del front.

Avui, 23 d'abril, diada de Sant Jordi, l'escriptor Jordi Blanc podrà celebrar el seu sant. Enguany coincidirà amb una visita del president francès a Caramaus, Carmaux en francès. El president Hollande posarà flors a l'estàtua del polític tarnès. Un homenatge preparat discretament amb motiu de l'aniversari de Joan Jaurés. Calen aquestos gestos per als temps difícils que ja fa anys que afronta França. Encara més governant els hereus d'aquell partit socialista del segle XIX. Els treballadors del segle XXI ja no senten gaire el soroll de les mines ni de les factories, i s'estimen més escoltar altres cants, que no són precisament els de Mistral. Ja veurem si el nou primer ministre Valls redreçarà el paper absolutista d'una Republique en decadència.

Cap comentari: