dilluns, 3 de juny de 2013

Llegendes Gòtiques del Ripollès

Entre les llegendes catalanes esdevingudes mites podem destacar la del comte Arnau. Podem trobar-lo entre el reculls populars i entre els de més alta volada com el "Llegendes de Catalunya" del Xavier Bengueral. Tant a la música com a la poesia, a les d'En Joan Maragall o les rimes excelses de Josep Maria de Sagarra. El nostre país va nèixer de la lluita dels comtes, i de les seves proeses. També tenien les seves ombres, i girant la cara podíem veure el seu revers, que es va personificar en el comte Arnau. Amb la decadència del feudalisme, la monarquia i la pagesia van lluitar contra els mals usos de moltes maneres, a finals del segle XV. Condensades en aquest comte pertanyent a una nissaga encetada tres segles abans. Uns personatges importants com els Mataplana, que foren també comtes del Pallars.

Aquesta llegenda podem dir que admet plenament l'adjectiu de "gòtica" per la seva trama i ambientació d'acord amb els paràmetres moderns. Més enllà d'aquesta accepció moderna existeix la realitat de la presència germànica en la fundació de Catalunya, representats per la noblesa goda. Els Arnau n'en formaven part, i la toponímia del Ripollès també ho recull.

Les muntanyes del Ripollès guarden les seves valls, plenes de neus, aigua i pastures. També guarden els seus secrets, com el carbó, i el ferro, que es transformen a les fargues en diamants i espases. Secrets que brillen al sol quan es netegen com cal. Amb les paraules passa igual pels efectes del temps i de l'oblit de les persones. Si comencem pel castell dels Mataplana, trobarem que "mata" estaria vinculada a la paraula "matte" germànica que vol dir "pastura". Els Mataplana que tenien pastures i ramats s'ajuntaren amb els comtes de Pallars que tenien accés als drets de la sal, necessària per als animals. Altres paraules significatives les trobarem ben a prop. Al santuari de Montgrony, que pot ser "mont" per a "Mond" que vol dir lluna en masculí, o relatiu a "Moench" que es refereix als monjos. I "grony" per "grund" que vol dir terra. També trobarem Gombreny, amb "gom" que lligaria amb l'arrel de "goennen" que vol dir benefactor, protector, i amb "breny" relatiu a l'adjectiu "encès, ardent".

La llegenda neix de fets viscuts que es metamorfosen per a ser recordats per la gent. S'esdevé amb l'aigua que s'escola muntanya avall per ressorgir en altres dolls. Com passa a la vora del castell dels Mataplana amb el conegut com a Cova de l'Ou, per on es diu que s'enfonsava Arnau arrossegat pels seus sentiments. Potser ara podem treure'l altre cop a la llum, i recordar que "Loch" en alemany vol dir "forat". Una redundància gens sospitosa com passa amb la Vall d'Aran, vall de valls, o Castelldefels, castell de la roca, per exemple. Polint la llengua també polim la nostra història, i fem brillar les nostres llegendes i mites com si fos l'aram.

Cap comentari: