diumenge, 12 de maig de 2013

Salvador al Laberint de Santa Coloma

Enguany celebrem el centenari del naixement del poeta català Salvador Espriu a Santa Coloma de Farners. No acabaria els seus dies en aquesta vila, sinó que després de Barcelona, finiria a Arenys de Mar, on hi va ser enterrat. Tot i que la seva vida semblés assossegada, no ho va ser la seva trajectòria. A la seva biografia es destaca la mort del pare, i el trencament amb un currículum professional exitós. L'atzar va influir també en el seu curs, tenint a més en compte que després del 1913 viu el final de la Mancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, amb el parèntesi de la República espanyola. Diríem que després de les tempestes va venir la calma, però jo diria que era el reflux de la mar de fons que s'emportava totes les flors. L'abandonament de l'èxit professional en ple franquisme, de perdre el món per a salvar l'ànima.

Vicens Vives ho va intentar, però també va sortir derrotat en el combat. El seu final tràgic l'honora abans de servir de coartada al règim dictatorial i genocida. Espriu va deixar l'heretat terrenal, potser tenint en compte En Joan Vinyoli, potser tenint molt present l'Antic Testament. Cantant potser l'Avinu Malkeinu: "Escolteu la nostra Pregària". 

Aquestos dies se celebra el Festival de Poesia a Barcelona, on es va centrar l'activitat professional d'un senzill passant de notaria. Una feina rutinària que li permetia guanyar-se el pa, i després compondre els seus versos i la seva prosa. Seguint la tradició del "trobar clos". Tot els llibres relligant el món clàssic pagà i el judeu-cristià, un fil que sortia de Santa Coloma de Farners, i acabava a Arenys, o Sinera. A Santa Coloma no calia capgirar son nom, ja és un temple, encerclat de muntanyes que la bressolen i de boscos laberíntics. Salvador ja sentia les cançons d'Ariadna, i l'aigua de la font de Sant Salvador d'Horta. Va entrar per a sortir, va desfer el laberint que havia teixit amb el seu fil, i el Minotaure no l'aconseguiria mai.

Al costat de l'esglèsia reposa l'estàtua que li va fer Rafael Subirachs, a qui el poeta també va ofrenar la seva poesia. També trobareu un temple budista a Santa Coloma, fins i tot els sikhs hi han fet son niu. Després de visitar Santa Coloma aquest mes de maig, enmig dels camps verds amb peperepets vermells, em va sorprendre sentir d'una de les parelles que m'acompanyàven una història. Era la celebració a la qual van ser convidats a Tarragona l'any 2010, rememorant l'expulsió dels jueus de la ciutat, i com es van buscar aquelles famílies que portaven el seu cognom. L'emoció personal d'aquest gest era molt viva, més que l'alegre paisatge primaveral. Malgrat les penes i dolors, ells també esperaven la vinguda del Messies, l'arribada a la Jerusalem d'Or, com Espriu ens profetitzava sobre l'Evangeli del Salvador que va venir i que vindrà.