Precisament el
juny del 1979, el periodista Josep Maria Puigjaner va publicar un llibre
titulat: "Lletres apassionades a l'hora de l'alba" dintre de la
col.lecció Biblioteca Serra d'Or. Quan estàvem pujant l'esglaó de la
Transición va fer un aplec de cartes. Aquestes epístoles s'adreçaven a
diferents grups de la població que vivien a Catalunya. No eren només per
als catalans, sinó també per als que no ho eren pas. Si volem copsar
aquesta passió a l'hora d'escriure-les, calia tenir en compte el marc
d'aquells anys de negociació i oblit. Una passió que anava més enllà
dels memorial de greuges per ser una lletra de batalla. Era la crida al
diàleg des del cara a cara, d'afrontar les pors i preparar-se per al
duel.
S'adreçava als que van morir durant la dictadura franquista, als catalans franquistes, a l'esglèsia de la mateixa mena, als que parlen al seus fills en llengua estranya, als "altres" catalans, als intel.lectuals castellans que ens donen suport, als professionals polítics, als poetes, als joves i als catalans de fora el Principat, i al poble en general. Aquesta proposta de diàleg no va arribar a tothom, i els resultats els estem veient trenta-quatre anys després. Això s'ha esdevingut perquè moltes de les qüestions plantejades no han estat superades. I ara les tornem a encarar.
S'adreçava als que van morir durant la dictadura franquista, als catalans franquistes, a l'esglèsia de la mateixa mena, als que parlen al seus fills en llengua estranya, als "altres" catalans, als intel.lectuals castellans que ens donen suport, als professionals polítics, als poetes, als joves i als catalans de fora el Principat, i al poble en general. Aquesta proposta de diàleg no va arribar a tothom, i els resultats els estem veient trenta-quatre anys després. Això s'ha esdevingut perquè moltes de les qüestions plantejades no han estat superades. I ara les tornem a encarar.
Les
cartes estan ben escrites, amb una llengua elegant i depurada, que
permet expressar amb claredat les seves idees, tot i sent molt
contundents. D'entre totes destacaria la lletra als professionals de la
política i, sobretot, la lletra a tots els joves d'aquesta terra nostra.
La carta als polítics toca temes que avui són ben actuals: el final
d'un règim, la seva decadència ètica i moral que es manifesta en la
corrupció política i econòmica. I per altra banda, la crida a la següent
generació per recollir el testimoni com a portadors de vida i esperança
per al nostre poble. En certa manera, l'escriptor fa una mena de
testament per a deixar una herència per a la nostra gent. Un llegat que
podem escoltar avui dia pel mateix escriptor Puigjaner en el seu
projecte de Memòries.
Ara tenim noves tècniques per a comunicar-nos, però els missatges de
fons no han canviat pas. Ara podríem veure publicades perfectament
aquestes lletres en un bloc com aquest, a més a més d'una reedició.
Encara continuaríem parlant doncs de drets, de justícia i de banderes.
