diumenge, 3 de febrer de 2013

Tempestes de Vent Constitucionals

La corrupció vigent és una conseqüència de la manca de qualitat democràtica. Els nivells de merda que ofeguen molts àmbits són el símptoma d'una greu malaltia interna. De l'acabament d'un cicle polític anomenat la "transició", que va ser una "transacció", i que després de trenta anys ja ha arribat al final degut a l'acaparament del poder absolut per part de l'executiu, la subordinació del poder legislatiu i judicial a aquest, i tenint en compte que les estructures de l'administració pública, incloent les autonòmiques, estan afectades. Es pot discutir el grau, el percentatge, o qui és innocent o culpable. Evidentment cal discriminar, no tothom és culpable, sense tenir en compte quines responsabilitats té cadascú. I parlo dels polítics, dels votants, de les empreses i dels treballadors, etc... D'aquells que proclamaven als quatre vents: "España va bien"!

A partir d'aquesta premissa: que la corrupció és conseqüència, i no causa, es pot tirar endavant amb una neteja sòlida i fructífera per al "bé comú". Doncs sense això, les mesures seran populistes i efectistes, amb pocs resultats reals. Les manifestacions i les reclamacions es perdran com les ones que empeses pel temporal de vent moren a les platges i desfan contra les sorres i les roques.

Els canvis seran estructurals, sinó ens trobarem amb Lampedusa, i la dita que "cal canviar tot per a que res no canviï", però en el fons sabem que canvien les persones, i que realment s'enceta una etapa nova. Amb les seves esperances, que potser a la fi també s'esvaïran. Uns canvis que viurem enmig de la crisi, de faramalla i grans cops de guinyol, que veurem aquestos propers anys, enfocats cap al 2014. Mentre les ones s'aixequen altes, per sota, les corrents marines porten l'aigua on volen. Segurament ens trobarem amb l'abdicació de l'actual monarca en son fill, en una reforma constitucional de l'estat espanyol, política i territorial, i una major integració en el mercat comú europeu, sota comandament alemany. 

De cara al futur, caldrà lluitar molt, però també serà moment de fer un sentit homenatge a tots els que s'han mantingut ferms durants aquestos anys malgrat les adversitats. En això, us recomano el magnífic article d'Albert Om dedicat a l'alcalde Antoni Farrès. També cal agrair al Sr. Carod-Rovira, malgrat la seva amargor, que no va ser la "trobada" amb "algú" la responsable principal de la seva mort política, sinó precisament la política de "mans netes", entre altres raons. Encara trobaríem molts altres casos, com la lleidatana Maria Rúbies. De fet, la impossibilitat d'una reforma "constitucional" serà la mort d'aquesta "Constitución". Ja se sap que després del Dijous Gras arriba l'enterrament de la Sardina.

Cap comentari: