dissabte, 5 de maig de 2012

No ploris pas per mi, Argentina

Aquesta setmana el Senat argentí va aprovar la nacionalització de l'empresa YPF, filial de la multinacional Repsol. Com sempre, alguns s'han emportat una alegria i altres no, tant per motius polítics com econòmics. Aquest cas d'YPF ha estat prou parlat arreu, però em centraré en les lluites polítiques i pel petroli a nivell econòmic. Queda lluny el record de la guerra per les Malvines o Falkland, que s'ha fet servir més com a maniobra de distracció sobre l'objectiu real de l'estat argentí. He pensat en l'encreuament de dues línies elèctriques de molt alta tensió, MAT, i una ha fet escac i mat a l'altra.

Sentiments i raons semblants són les que he tingut quan aquest mes d'abril em va arribar una carta amb deu folis numerats per banda i banda amb la resolució de l'expedient 42781 lliurat pel director de la secretaria general tècnica de la entitat pública etc...etc... Aena, sobre els fets del dia 3 i 4 de desembre del 2010. Gairebé després de divuit mesos, m'arribava una carta en la llengua imperial, malgrat que vaig demanar explícitament en l'escrit que volia les comunicacions en català. Ni cas! Els números no tenen idioma. Val més explicar tot això com un melodrama.


I un melodrama dels bons, ja us ho dic jo, amb l'acompanyament inexcusable de la famosa cançó "Don't cry for me, Argentina". Ja ens podem riure dels serials sudamericans, que aquest s'emporta la palma. Un serial que va començar fa força anys, i que després de mil no sé quants capítols, sembla ser que han guanyat els "bons". És clar, que tot dependrà de qui expliqui la seva història, o el seu conte. Els protagonistes han estat de tots els països i nacions: des dels "gringos", els "british", els "gallegos", passant pels "xinos" o els "jueus". I sectors immobiliaris, petrolífers, fons d'inversió, agents, famílies, ministres, directius executius, ... tot un serial que deixaria en segon pla la magnífica obra satírica i paròdica teatral "El Xarlatan", de la factoria del Teatre de Guerrilla. No us la perdeu tampoc, val la pena veure-la, i gaudir-la.

Com a bon melodrama, sempre trobareu la cara amable de la ficció, acompanyada d'un regust amargós. En fi, una barreja de sensacions, com us deia, que també se m'han fet presents amb l'arribada de la famosa resolució de l'expedient de la vaga dels controladors. Una fita en la lluita per desestabilitzar el final de mandat d'un partit polític espanyol per part dels partits opositors. Vist en perspectiva, a més dels motius econòmics d'un sector corporativista important de l'estat, que poc tenen a veure amb els treballadors que innocentment van ocupar les pistes, pensant que ocupaven l'aeroport. Jo vaig ser un d'entre tanta gent que es va trobar més penjada que un fuet.

Bé, tampoc no em puc queixar gaire, era moment de prendre-s'ho amb filosofia, i anar cap a casa, a descansar també. Cosa que també recomano als que se sentin perjudicats pel tema YPF, ja se sap que qui cull petroli les mans s'embruta. En tot cas, posarem per acabar un tango de Carlos Gardel, o potser Carles, ja que la seva mare era occitana. Ben mirat, si els passatgers de la vaga dels controladors es van trobar abandonats per un estat, que al final t'envia una resolució administrativa de vint folis, en ple segle XXI, jo ho reenviaria a Buenos Aires, a veure quina resposta donen a una resolució administrativa d'alt nivell. Potser se'ls hi escaparia un expressiu: qué boludos!. Per mi, no cal que pateixin pas, ja que nosaltres no som d'eixe món!

Cap comentari: