dimarts, 1 de novembre de 2011

El Poble Català Dibuixa el Món

Els Catalans dibuixem el Món. Això que podria referir-se a la capacitat plàstica dels catalans, amb la presència de grans pintors i artistes universalment coneguts, voldria fer-lo extensiu a la cosmovisió del nostre poble. Si ens fixem en la majoria dels nostres pintors que han destacat, dominen més el dibuix que no pas el color. Tant si són Dalí, o Miró, els colors mantenen un pla secundari davant de la força i la potència de la idea artística expressada amb el seu traç. Això també es veu en el romànic tant viu, on el color omple l'espai deixat per la línia dels pinzells.

I per dibuix entenc allò que percebem com a persones: assimilem més la realitat amb un esbòs que amb una fotografia que ens omple d'informació i satura el nostre enteniment de les coses. A cop d'ull podem fer una composició general que no es podria fer si enfoquèssim algun punt determinat, deixant la realitat fragmentada, en aquell "mirall trencat" que refem mitjançant la tècnica del mosaic. I que me'n dieu dels mosaics i de l'arquitectura orgànica de Gaudí, que va transformar la natura en temple, i el temple en natura. Ell mateix deia que per explicar la seva arquitectura s'havia de fer en llengua catalana!

Anem més enllà, dibuixar el món i la vida també ho fem en el camp de la lògica i la filosofia. I aquest punt de vista es pot veure com una tradició arrelada en el nostre èsser: Francesc Pujols és un magnífic científic cultural, qui ressegueix la història filosòfica en el "Concepte General de la Ciència Catalana". Estableix els fils de contacte des de Ramon Llull, Sibiuda, o Balmes, i això ens permet que el pensament català es projecti cap als segles que vindran en el tercer milenni. Ens fa veure que hi ha una escala de la Vida, com n'hi ha d'altres, no ho oblidem. I aquesta capacitat d'esquematitzar, de sintetitzar la realitat per poder capir-la és un dels grans dons del nostre poble. Només cal recordar l'extraordinari descobriment de les "regles" de la "Matemàtica de la Història" de l'Alexandre Deulofeu.

Tot això ens permet assegurar que malgrat les grans dificultats que passem al nostre país, i malgrat que passem greus perills, el pensament català rebrotarà. Ja ho va provar l'anècdota de Salvador Dalí, quan li van trencar la placa de marbre on figurava aquesta frase, al Museu Dalí de Figueres. Si algun dia haguèssim de deixar casa nostra, fem la profecia que guanyarem el món. També ho va dir Pujols que ho tindríem tot pagat, i ho va dir amb coneixement de causa perquè els catalans fa segles ja érem homes lliures i no pagàvem impostos. Doncs esperem que poguem acomplir la tasca del nostre poble enmig de la Humanitat, i tinguem fe, malgrat tot, en Nostre Senyor.