dijous, 28 d’abril del 2011

Cercant l'Aigua de la Vida

Encara queden molts racons del nostre món per descobrir, tant pel que fa al país com a la gent que hi ha viscut. Per nosaltres Caldes de Malavella era un d'aquestos llocs. Voltar pel centre, de la fàbrica d'un balneari cap a l'altra, d'una font fins a la següent. A la font de la Mina, on l'aigua surt calenta, es troba un petit safareig. Prou gran per fer la bugada, sentir la remor de l'aigua i les paraules de les dones: molta roba i poc sabó. Amb els anys copsem el seu ample sentit, quan la feina ens sobrepassa i no l'acabem mai. Quan el temps se'ns tira a sobre, i la vida se'ns va escurçant.
Per a alguns té un significat ple, com aquell senyor més gran que ens vam trobar pel camí de Sant Maurici. Recuperant-se d'una feridura i amb l'ajut d'un bastó. La temptació de sobrepassar-lo era gran, però la conversa ens va compassar. Castellà de naixement, i esperit culte que recordava l'herència dels romans, vam estirar el fil de la Història fins als nostres dies, quan reconeguérem una amistat comuna de Sant Boi. Aquesta va ser company de seminari, abans de casar-se, i per a mi, Mossèn José, de missa a les Vedrunes. Meravellats ens vam quedar tots tres, fins que vam arribar a les ruïnes del castell de Malavella. Després ens vam separar contents per la trobada, i ell encara més per la fita aconseguida. M'havia callat l'herència dels gots, però mirant al diccionari d'alemany, he trobat que la paraula “mal” vol dir senyal o fita. Així doncs, no calia creure les llegendes sobre dones malèfiques, sinó de llocs determinats per un passat que reviu en el nostre present, i ens dóna esperances per al futur.

dissabte, 23 d’abril del 2011

Noves Tecnologies, Errors Vells

La nostra societat es vanta d'estar sempre a l'aguait de les novetats i de tot allò que en diem les noves tecnologies. Com per exemple, la informàtica o l'estalvi energètic.
Tot això es crea amb alguna finalitat. Però de vegades, la mala aplicació de la tecnologia pot generar molts problemes.  
 
El cas real és que l'Ajuntament de Barcelona està substituint els semàfors de llum pels més nous de leds, la qual cosa crec que és un bon encert. Tanmateix, m'he trobat que la seva deficient orientació pot provocar un accident de trànsit. Resulta que a la cruílla de l'avinguda Meridiana amb el carrer Espronceda, i fins i tot, amb el carrer Navas, el semàfor corresponent al trànsit en sentit descendent està posat en diagonal, amb la qual cosa, és visible tant per als vianants i ciclistes, que ja tenen el seu, com per als conductors del carrer que van de baixada.
Enlloc d'estar el semàfor de vianants i el de cotxes en perpendicular, les persones que volem creuar pel pas de vianants ens trobem que veiem dos senyals: un més petit en vermell i un altre de més gros en verd, però no ens adonem que correspon al dels cotxes fins que ja pot ser tard. Això va passar el Diumenge de Rams, ja que anant en bicicleta una mica ràpid em vaig equivocar amb el senyal, Per sort, el conductor de l'autobús que baixava va poder reduir la velocitat i va evitar un greu accident, la qual cosa vull agrair-li de tot cor.
Cal que recordem que la velocitat és mala consellera, però que també cal posar bé els senyals i tenir-los ben orientats per evitar els accidents, i d'això també n'hi ha responsables tècnics. Les noves tecnologies són bones si estan ben aplicades als seus destinataris, que som en aquest cas, vianants, ciclistes i conductors, en general.