dimarts, 23 de febrer de 2010

Flors per Madeira


Un dels fenòmens més atractius de l'illa de Madeira són l'esclat de flors de la primavera. Amb uns colors vius que se sobreposen a un verd maragda, gràcies al clima temperat tot l'any i a les pluges suficients. Aquest hivern, tanmateix, les pluges s'han desbocat, i la seva terra ha patit nombroses esllavissades, amb grans danys per a la gent i les seves cases. Des del mes de desembre que ha estat plovent a bots i barrals intermitentment, però sense pausa. Igual que a Catalunya, però amb uns dies d'antel.lació, les borrasques del sud-oest escombraven l'illa, i enfilaven Gibraltar per després pujar fins aquí més desgastades. Els madeirencs no tenien un hivern així des de feia trenta anys.


Penseu que la primera impressió d'aquesta illa de l'Atlàntic, abans d'arribar a les Canàries, és la d'una Andorra al mig de l'oceà. En pocs quilòmetres quadrats es passa del nivell del mar als cims de més de mil metres, on arriba la neu, amb fondalades que s'enfilen cap al cel plenes d'una vegetació esponerosa gràcies als vents i les pluges. De la mateixa manera, les cases, els seus carrers i carreteres serpentegen, i els bancals i les feixes se sobreposen unes a les altres. Els seus habitants viuen de la seva posició geogràfica, ideal en la ruta d'Àfrica o la d'Amèrica, i del seu clima, que els permet tenir un turisme de gran nivell, una bona pesca, i una agricultura petita, però ufanosa. I Madeira és el centre miraculosament verd d'un arquipèlag, amb illes com Porto Santo, i d'altres que són illots deserts.
Tot i així, no són gaire rics, i el fenòmen de l'emigració ha escampat molta gent per tot el món. Els darrers anys, el govern autònom de Madeira va aprofitar els diners rebuts per la Unió Europea per millorar sobretot infraestructures viàries, a nivell d'autovies, carreteres i túnels per creuar les muntanyes. Això anava lligat de la mà d'un urbanisme expansiu, que ha posat moltes segones residències ens mans d'inversors. Després hi anava el comerç i el consum, deixant al darrera el suport a la pagesia i la pesca. Aquest desenvolupament excessiu no ha pogut suportar les pluges excepcionals d'aquest hivern, les quals ja han anat provocant força danys i desperfectes des del mes de desembre. Les esllavissades de terra i arbres afectaven a camins i regs dels pagesos, les famoses "levadas", i l'aigua baixava per les rieres amb molta força fins que arribava al mar.
Malgrat tot, encara van poder celebrar els magnífics focs artificials de Cap d'Any, on l'amfiteatre natural que ofereixen els turons que envolten la capital, Funxal, multipliquen l'espectacle. Molts portuguesos del continent, britànics i alemanys es quedaven bocabadats davant l'esclat de llums, sorolls i les sirenes dels vaixells encorats al port per saludar l'Any Nou, acompanyats de les llums de Nadal que garlanden tota l'illa, mentre al seu país la neu glaçava els seus carrers.
Però així com les altres vegades, les parts més afectades pels temporals van ser el nord i el nordoest, el darrer ha escombrat el sud, on es troba la capital i gran part de la zona turística. Les parts baixes, i més antigues de la ciutat de Funxal a dreta i esquerra i el seu front marítim, han estat negades per l'aigua, el fang i les pedres. El desgast acumulat per la terra ha sobrepassat els seus límits, i aquesta combinació entre la vegetació i la pedra ha rodolat amb una força imparable. Les imatges de les rieres sobreeixint de mare, i dels túnels de les carreteres convertits en canals plens d'aigua, ens donen una idea del poder de la naturalesa, la qual recupera els cursos i les lleres edificats en excés. Ara mateix només podem ajudar a refer-se de les desgràcies, i esperar que torni a sortir l'Arc de Sant Martí. I si podeu, us recomano que hi aneu de vacances, on trobareu gent amable i cortés, uns preus assequibles i un país generós.

Cap comentari: