dilluns, 16 de juny de 2008


Després de l'enrenou provocat per Herr Hunold d'Air Berlin, i de veure unes quantes reaccions entre els catalans, així com en la premsa d'aquí i de l'estranger, m'animo a fer quatre ratlles d'agraïment al director de la companyia. Primer, per comprovar que no només hi ha alemanys que saben alemany, sinó també que existeixen catalans capaços de llegir i entendre l'editorial d'Air Berlin en la llengua original germànica, com el mateix Bernat Joan ha demostrat en altres ocasions. Tot i que la reacció del secretari de Política Lingüística de la Generalitat, i antic diputat europeu, ha estat una mica passional, comprensible en aquest cas, m'agradaria exposar alguns raonaments per enlairar els pensaments d'uns i altres.












Primer de tot, jo diria que l'editorial d'Air Berlin ha estat dictada per l'esperit irreflexiu d'un cap important, o "jefe", que tenint gravíssims problemes per mantenir una companyia aèria de baix cost, amb el petroli pels núvols, i tenint el pensament prou ocupat i capficat en aquesta qüestió, rebés una carta d'un client demanant ajuda per millorar el servei de l'empresa. Una cosa com aquella de dir: només em faltava que em vinguessin a tocar allò que no sona, i que no m'atabalin amb tonteries. Malgrat que vinguin d'un client com el Govern de les Illes Balears, vaja!
En segon lloc, m'agradaria que el senyor Hunold tornés a graduar-se en Història Europea, ja que la cultura de que fan gala els alemanys queda a l'alçada del betum, amb les afirmacions que en fa. Només recordar que Carles I, era flamenc, nascut a Gant, i per tant, en la seva cort, hi havia molt gent del seu país, amb els quals sempre parlava en flamenc, llengua germànica, cosa de la qual es queixaven precisament els castellans. També es podria parlar de que tot i ser emperador d'Alemanya, Carles només era rei de Castella, i que per tant, allò de "Carlos I de España i V d'Alemania" és una d'aquelles mentides que fan aprendre els espanyols als babaus. En tot cas, se li pot recordar que Carles va ser comte de Barcelona, entre altres títols, i per això era senyor del Regne de Mallorques, d'on té ara els seus principals clients aeris. Afegiria que l'orgull del Sr. Hunold parlant de llengües regionals sona una mica ridícul. Tot i la importància d'una llengua com la germànica, el seu pes és relatiu, no tant a nivell europeu, però sí mundial. En tot cas, què diria el Sr. Hunold si comparés l'alemany amb l'anglès-americà, o amb el rus?
En el descàrrec de Herr Hunold, jo diria que com que els catalans sempre estem jugant a "puta i la ramoneta", no entèn que nosaltres no parlem "clar i català". De fet, el castellà és llengua oficial a Catalunya, les Illes i altres llocs, però això no vol dir que no sigui una llengua estrangera. Com pot ser l'alemany, o el mateix català en altres llocs i països, evidentment. Voldria també esmentar que a més d'anar a la Fira del Llibre de Frankfurt, els catalans hauríem d'encarar-nos als alemanys, i fer-los veure que portem sang goda, més que els espanyols, i que per tant, també som una mica germànics, i que no haurien de tractar així als seus parents del Mediterrani i els Pirineus. Ja que la llengua que ha menyspreat també diu "blau" i "clar". Però si d'alguna cosa greu em queixo del Herr Hunold, és de la seva falta precisament d'hospitalitat, una de les regles més sagrades dels alemanys, i només per això, ja hauria de plegar del seu càrrec.

Cap comentari: