diumenge, 2 de març de 2008

El Mercadeig de la Memòria

Avui, dos de març, les efemèrides recorden que el 1943 es va promulgar a Espanya la "Ley de Rebelión Militar" per la qual els delictes polítics es jutjarien en consell de guerra. La seva aplicació durant la dictadura va portar molta gent a la mort. Precisament, el mateix dia del 1974 es va executar Salvador Puig Antich.
El record per les dates assenyalades és una característica ben aprofitada pels espanyols per recordar qui mana. Per exemple, el 26 de gener en que es va produir la batalla de Montjuïc que van perdre durant la guerra dels Segadors es va compensar amb l'entrada de les tropes espanyoles a Barcelona el 1939. El mateix dia va morir als carrers de Barcelona en Martí Marcó.
Alguns volen oblidar això, i volen passar full. Però com la "transición" no ha suposat una reconciliació i perdó per a tothom, les ferides encara estan obertes. I la manera de tancar-les no és mercadejant amb els records, els reconeixements o les compensacions monumentals. Ni per un bàndol ni per l'altre. Cal fer allò que ja han fet altres països: tribunals o comissions de la veritat. Perquè com diu la Bíblia, la veritat ens farà lliures.


Davant de les properes eleccions espanyoles, cal fer memòria per a tots nosaltres, aquells que som "fills del franquisme". Assumir això és bo per a tothom. Alguns encara no ho han fet, sigui de manera vergonyosa, o de manera xulesca. I allò de les dues Espanyes ja va bé per als espanyols, però per als catalans? .

Assumir la nostra vida, i els nostres fets ens permet encarar amb confiança el futur. Però hi ha maneres de fer que no admeten "componendas", hi ha fets que cal afrontar personalment, siguin bons o dolents. I això no vol dir donar les culpes als altres ni fer passar els botxins per víctimes, ni a l'inrevès tampoc. No vol dir que una persona sigui culpable, senzillament cal que el mal sigui verbalitzat, sigui dit i explicat, perquè no tornem a repetir els mateixos errors.

Doncs, la concessió del títol de Fill Predilecte a Joan Martí pel ple de l'Ajuntament de Sant Boi per part dels que van donar suport i dels que es van abstenir és un mal favor per a l'ex-alcalde franquista i de la transició. És un mal favor personal, ja que no li retornarà els greuges personals, ni és un favor polític ja que no farà les paus amb els que va agreujar. És més, no se li ha de donar la culpa a ell. Allò que denunciem és el fet que no es va a l'arrel del problema: què és la democràcia? Si no sabem quins límits té aquest concepte, quina línia no podem travessar sense desvirtuar aquesta idea, és un greu problema dels polítics que governen avui dia. Perquè aleshores tot val, tot és possible, tot es pot arranjar, tot és negociable?

Es pot negociar un vot a favor o una abstenció, es pot continuar governant en coalició amb els socis en contra? Es pot abstenir o votar a favor l'oposició? Es pot compensar això amb una escultura pública a la Rambla Rafael Casanova que homenatgi els represaliats de l'altre costat tal com ha tret a concurs l'Ajuntament de Sant Boi? Aquesta és una democràcia de pedres monumentals a qui portar rams de flors?

Cap comentari: