dilluns, 14 de maig de 2007

Les Pedres del Camí

A Montpeller vaig comprar per Setmana Santa el llibre de Joan Bodon "La grava sul camin"-"L'Evangeli de Bertomeu" que recull les seves vivències de la II Guerra Mundial i la Postguerra. Aquest gran escriptor occità va començar a escriure aleshores. Va ser la seva manera d'expressar i treure fora tot allò que es va haver d'empassar en aquells anys tan difícils. Més proper, podem recòrrer en català a "Les Amnèsies de Déu" d'en Beszonoff.

El dolor d'aquelles experiències va ser inenarrable. L'Evangeli de Bartomeu d'en Bodon és el primer text que s'hauria de llegir d'ell. No estava acabat, perquè els seus silencis parlen més que la seva prosa escrita. Després "La grava del camí" ja ens porta a l'acceptació i duresa del viure quan ja no hi ha marxa enrera, aquestes pedres del camí que fan que el cos i l'ànima pateixin quan caminen. Allò que ens ha endurit i aixecat l'esperit. Potser la grava del camí o del riu, tant se val. Al darrera del temple jueu de Budapest trobareu el monument a l'Holocaust format per tot de pedres i còdols. Sense comentaris.

Potser això té preparat Nicolas Sarkozy als francesos. Ell que precisament és d'origen hongarès. Certament, el model d'esquerres estava esgotat a França. Ni la "grandeur" ho dissimulava. Però les meves preferències per Segolene Royal no amaguen la meva lluita contra els estats que no compleixen la Declaració dels Drets Humans. Francesos que ens trobavem pel altres camins parlaven dels abusos de la societat de la subvenció. Els treballadors que pagaven les pensions dels altres estaven cansats. Tanmateix, la classe dirigent francesa no els salvarà. I Sarkozy és el seu representant. Del foc han anat a parar a les brases. El sol de Montpeller ens va acompanyar, allà on dies després feia el seu darrer miting de campanya Nicolas Sarkozy. El Midi ha votat per Sarkozy, ja veurem els resultats amb el temps.